Disseny

Foto: 

Cedida

Disseny i tradició, l'aliança dels antagonistes

Disseny&Entorn és l'aparador que pretén mostrar els treballs dels dissenyadors amb més projecció de les Terres de l'Ebre
Anna Zaera
,
17/11/2015
Entorn
Com es relacionen dos conceptes aparentment antagònics com el disseny i la tradició? Ja fa uns anys que les Terres de l'Ebre estan portant al pla intel·lectual algunes pràctiques que es donen de manera espontània al territori. La cultura de la imatge i del disseny, unida al fet que les noves generacions tenen formació i creativitat suficient per idear nous objectes, iniciatives o entorns, ha fomentat que també en un territori eminentment lligat a les feines del camp, hi hagi un incipient però molt viu moviment de recerca d'originalitat en múltiples disciplines.

La Jornada 'Disseny&Entorn', que se celebrarà el proper 22 de novembre a Masdenverge, és un showcase en què alguns dels dissenyadors de moda, d'il·lustració, d'interiorisme o joieria podran mostar les seves creacions en un context molt vinculat a les tradicions de la terra com és un antic molí d'oli ubicat en aquesta població del Montsià, Lo Molí de Rosquilles.

Aquesta iniciativa, promoguda per l’Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l’Ebre (ADEDE), amb la col·laboració del digital de cultura de proximitat Surtdecasa.cat i l'Estudi de Produccions Culturals Doble Espai, vol apostar així per la modernitat i el reconeixement dels talents del territori al mateix temps que fer una relectura contemporània dels espais lligats a l'agricultura.

“El concepte de disseny tothom el relaciona amb la modernitat, en canvi, l'entorn ens fa pensar en quelcom natural, orgànic, tradicional”, diu Maria José Pellicer, de Produccions Culturals Doble Espai. “Només cal veure en quin entorn vivim aquí baix. És aquest el contrast que busquem, i la manera que aparegui este projecte és poder crear un continent, en aquest cas l'entorn, per a un contingut que és el disseny“. Volem que en aquest projecte, l'arquitectura tingui sentit i, en aquest cas, creiem que hem trobat un lloc perfecte per fer la primera edició: un antic molí d'oli, ara convertit en allotjament rural, que ha estat molt ben restaurat i és un exemple molt clar de lo que volem aconseguir”, diu Pellicer, qui creu que un dels eixos principals és exposar una estètica del segle XXI. "Jo tinc 38 anys i només he vist a una persona, per La Ràpita, que anava a treballar amb un cavall i un carro. Per favor, que a Catalunya, de ciutats n'hi ha molt poques, la resta de la població viu envoltada de muntanyes, de camps d'horta,.... i també sorgeix la creativitat", diu amb l'èmfasi que la caracteritza.

En aquesta ocasió, a l'espera que en les pròximes edicions es puguin sumar més projectes i professionals, podrem conèixer de prop set projectes diferents:

- Doblespai, interiorisme
Ubicats a La Ràpita, Maria José i Pere volien dedicar-se al que sempre els havia apassionat. "Som molts els que hem estudiat fora, hem treballat de la nostra professió fora i hem apostat per tornar a casa i decidir viure d'allò que ens agrada". Diuen que quan van obrir l'estudi d'interiorisme amb la part de botiga, tenien clar que apostaven per productes fets a les Terres de l'Ebre, però havien d'estar enfocats al s.XXI. Per això, després de passar molt temps recorrent les nostres terres, remenant i investigant, van conèixer molts artesans interessants. Tenen cistells del Mas de Barberans o ceràmica de Miravet. "Tenim productes fets per artesans que, de vegades, són tal qual ells els havien pensat i que moltes vegades els customitzem i els adaptem a gustos més actuals". Un treball molt enriquidor.  

Eva Humo, moda
Aquesta dissenyadora de Deltebre és una de les que més projecció té a les nostres terres. Va crear la marca 'Evahumo' l'any 2001, després de treballar amb Antoni Miró. Diu que li agrada treballar de manera artesanal tant per a dona com per a home, fent sastreria clàssica. També assegura que ha après molt del que sap de manera autodidacta i influenciada pel taller familiar i el contacte constant amb la costura i la confecció. Realitza el disseny, el patró i el tall de cada disseny personalment.

- Hernán en H, il·lustració
Qui no coneix el projecte 'Lo Terreno'? Més que una línia de samarretes personalitzades amb motius del territori, aquesta marca s'ha convertit en una filosofia, un moviment que arrossega la complicitat de moltes persones. Hernán en H és l'ànima d'aquest projecte que surt de la seva passió. "Els dies de feina estem tots tres davant l'ordinador: llibreta, llapis i jo", diu Hernán, que utilitza el nom artístic d'Hernán amb H per identificar-se. Amb només 25 anys és un dels il·lustradors més carismàtics de les Terres de l'Ebre, que fa poc menys d'un any que volta el territori per donar a conèixer la línia d'estampació ebrenca amb frases populars de l'Ebre com per exemple "Ets un poc suc", una samarreta de color taronja amb un tetrabrick de suc de taronja. Frases de sempre amb dibuixos d'ara.

- Maria Lanau, joies
Aquesta jove i discreta tortosina s'està fent un lloc en el món de la joieria. Formes que suggereixen fulles, flors, tiges... Les peces reflexen aquesta sensibilitat per l'entorn i, sobretot, subtilesa, elegància, senzillesa ... segurament un reflex fidel de la personalitat de l'artista. Lanau, alumna de Joiera Artística de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, va ser la guanyadora del 'Premi Taronja 2011' amb una proposta en què utilitza la plata per crear formes que ens remeten a l'univers vegetal. 

- Sara Domènech, joies
Aquesta joiera ampostina ha aconseguit fer-se un lloc en el món del disseny contemporani. Diu que entén la joia com una creació artística més propera a l’art contemporani que a les tendències passatgeres del mercat. Per tant, fusionar la tradició i la contemporaneïtat amb la tecnolgia actual és, per a ella, la principal premissa del seu treball. Segons aquesta artista amb un discurs conceptual molt elaborat, cada joia és un fragment, una petita crònica de la història de la humanitat. Queda clar que l'artesania i la tecnologia són elements característics, presents al llarg de tot el seu treball creatiu.

- Natàlia Guart, moda
Natàlia Guart va nàixer el 1969 en el que ella considera un emplaçament paradisíac, ben prop de la Badia dels Alfacs. Recorda de la seva infantesa com els seus companys jugaven mentre ella preferia anar al taller de costura d’enfront de l’escola. Des d’aleshores ha crescut amb ella la passió per la creació i la moda. Seguint el seu somni, Natàlia ha viatjat i experimentat arreu del món, ha col·laborat amb col·leccions de grans empreses, presentades en espais creatius com ModaFad, i continuat la formació amb Màsters al costat de dissenyadors de renom, fins que fa vuit anys va decidir tornar a les Terres de l’Ebre i inaugurar el seu propi espai: 'Taller Botiga Natàlia Guart'

- Grisverd, mobiliari urbà
Josep Oriol és de la quarta generació d'una família de ferrers de Gandesa que, des del segle XIX, es dedica a la serralleria. El negoci ha anat evolucionant, i s'han dedicat a la forja artística, la fabricació d'estris del camp, les carrosseries de vehicles industrials, el muntatge de grues i plataformes elevadores. Ara bé, des de fa tres anys, Josep juntament amb la seva dona Asun Colom, van decidir obrir una línia de mobiliari urbà sostenible, fets amb materials reciclats, que portaria per nom Grisverd, la fusió del gris de la indústria amb el verd de l'entorn. Un nom revelador. Aquesta parella, que viu a Gandesa, és una defensora del paisatge de la Terra Alta i aposten per reutilitzar els materials per fer productes que contribueixen a crear pobles i ciutats més acollidors i on es pugui viure millor.

  • imatge de control 1per1

 

*Aquest projecte s'emmarca en el programa “Jo compro de l’Ebre” que vol sensibilitzar la població perquè consumeixi productes i serveis locals per tal de crear valor afegit al territori.

Més informació: 

Showcase 'Disseny & Entorn'
Diumenge 22 de novembre
De 11 a 14h i de 16:30 a 19:30h 
Lo Molí de Rosquilles 
Masdenverge
Fitxa d'agenda Surtdecasa
Esdeveniment facebook 

 

A

També et pot interessar