Vincenzo Carmenati era un artista. El delatava el seu particular estil de vida, el seu gust per totes les manifestacions cromàtiques que estiguessin al seu abast, la constant cerca de materials i formes, i el minuciós estudi del seu impacte en el medi, la seva forma d’expressar-se, la seva intolerància per allò que considerava banal,... A la seva actitud o predisposició ha seguit una producció artística tan important com desconeguda. I és que per a Vincenzo ser artista formava part de la seva essència, però mai ho va concebre com a una forma de vida social, sinó íntima. Mai ho va concebre com a una manera de guanyar-se la vida o una professió, simplement era la seva forma de ser.