Exposició 'Josep Bartolí: Dibuixar és lluitar'

A partir de febrer de 1939, a les acaballes de la guerra civil, centenars de milers d'espanyols, adults i nens, homes i dones, van creuar la frontera amb França empesos pel seu intent de supervivència, motivats per l'esperança, a la recerca d'un lloc on refer les seves vides. Però aquesta no era la França pàtria dels drets del ciutadà, de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, sinó una França que es deixava seduir pel feixisme i estava a punt de pactar-ne la rendició davant l'Alemanya de Hitler.

Els excombatents republicans, inclosos els brigadistes internacionals, van ser conduïts a nombrosos camps de refugiats que aviat van demostrar la seva veritable naturalesa: camps de concentració en què se'ls negaria la seva dignitat i on patirien gana i vexacions.

Molts van tornar a l'Espanya de Franco. Altres van provar de sobreviure a la França de Daladier i la França de Vichy. Alguns d'ells, abans i durant la segona guerra mundial, serien incorporats a les Companyies i Grups de Treballadors Estrangers, i alguns van ser enviats als camps de concentració alemanys, on la majoria d'ells, hi van deixar la vida.