100 anys de Josep Albertí

"Hem vingut a la vida per un procés involuntari - voluntari d'amor participació i ofrena, i només es viu quan s'estima. Vegetar solament no és viure". Josep Albertí

Tot passejant per carrers ganxons moderns, amb gust antic, cerquem amb la mirada espais, absències, ombres i paisatges que tot forjats amb tramuntana i la lluminositat pròpia de l’Empordà, varen ser estintolats als quadres de Josep Albertí que trobem al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.

Però aquesta fita, cercar els diversos indrets que l’artista va retratar ja fa uns quants anys i recargolar-los amb la visió actual de cadascun dels paisatges pintats, té quelcom de màgic i vital, doncs es veure la ciutat amb la visió de l’artista amb els nostres ulls. 

En podeu veure una mostra dels quadres al lloc web del museu d’història de Sant Feliu de Guíxols.

Però qui era Josep Albertí i Coromines? Gran pintor autodidacta, poeta i cantant. Un home independent, enèrgic, arrauxat, extravertit, poc convencional i bohemi, segons recorden els seus amics (que l’anomenaven Pitu) i amb una trajectòria vital que inclou una llarga malaltia a la seva adolescència (segons diu Albertí a un amic, aquest fer el va convertir en un ésser espiritual, poètic, ple d’idees de bondat i misticisme). A més, del seu pas com presoner republicà pel camp de concentració d’Argelers sur Me. 

Tots aquests fets, com a resposta vital, varen fer créixer el seu amor per la vida. Tanmateix, llegiu aquest fragment de la introducció elaborada per Joan Domènech i Moner per al catàleg Josep Albertí 1913-1993, editat pel Museu d’Art de Girona l’any 2001:

“L’Albertí era un home que donava molt de si. Físicament era ja d’una notable estatura, amb un rostre seriós, una mica d’espantacriatures, que quan mig somreia deixava veure una bona dentadura que contrastava amb la seva morenor. Era de tarannà polifacètic. Tan aviat se’t posava a cantar una sardana de la seva creació (tenia una bona veu de baríton) com et sortia amb algun estirabot recargolat per fer-te pensar… La tonalitat dominant en les seves obres els donava més aviat un aire trist. Ell assegurava que no era aquest necessàriament l’estat del seu esperit.”

Així, la seva trajectòria artística inclou també el cant. Ens traslladem a les darreries dels anys 40, Josep Albertí decorava capses de suro amb marines i paisatges pintats amb aquarel·la destinades als primers turistes de la Costa Brava. A més, per les nit d’estiu aprofitava la seva veu de baríton per cantar en diverses tavernes ganxones. Però, aquest aprenentatge amb l’aquarel·la li va servir per passar a l’oli. 

Encara que el seu pas a la plena dedicació a la pintura no es farà efectiu fins el 1953 amb la seva primera exposició a l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, desprès a Barcelona amb molt bones crítiques, diversos certàmens, premis ... i el pas a Europa, on a part d’aprendre noves tècniques de cant també presenta la seva obra a Alemanya, Suïssa i França amb molt d’èxit. 

Però, per descobrir el personatge, la seva obra, el seu llegat és quasi imprescindible que vingueu al Museu d’Història de Sant Feliu, visiteu casa seva al carrer Penitència (per les escales que fan pujada) i per els diversos indrets que quedaren immobilitzats als seus quadres. 

Ah! I pel mes de juny del proper any (2014), el Museu Marítim de Barcelona acollirà l’exposició temporal sobre Albertí.

Més informació a:

• Pàgina Web de l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols sobre l’any Albertí

• Ruta cultural El San Feliu d’Albertí

• Bloc molt complert sobre Josep Albertí