Surtdecasa Ebre
,
25/10/2018
Arts

Paton i la creu del segle XXI

L'artista ebrenc presenta la primera obra d'art sacre a la Parròquia Sant Eugeni I de Barcelona
Miquel Paton

Foto: 

Cedida
Miquel Paton
"Treballo sobre idees sintètiques, sense recrear-me en l'anècdota", em deia Miquel Paton (Tortosa, 1959) fa uns anys per definir la seva pintura. "Al final, l'art és només fer les coses òptimes". Aquest pintor tortosí establert a La Ràpita fa anys que treballa amb aquesta idea de reduir-ho tot a la mínima expressió. En concret, bona part de la seva obra està inspirada en la representació dels entorns naturals - com els conreus del Delta de l'Ebre - i com la mà de l'home va alterant el paisatge. Ara, ha traslladat el seu instint a la creu cristiana, el símbol per excel·lència d'aquesta religió. I ho fa com un acte performatiu, ja que aquesta creu no estarà ubicada en un espai pensat per l'exhibició d'obra artística sinó en una església, un lloc de culte.
"Estic realment satisfet d’aquesta renovació de l’espai, amb la incorporació d’una creu del segle XXI, que ens aporta llum contemporània a la nostra comunitat"

Per això, fer contemporani l'art sacre ha estat el principal repte d'aquest artista, com ja van fer altres com el mateix Salvador Dalí amb obres tan conegudes com la seva 'Crucifixió'. Paton ha presentat la seva primera obra d'art sacre a la Parròquia Sant Eugeni I, Papa, de Barcelona. Aquesta intervenció artística ha estat fruit d'un encàrrec de la Parròquia a l'artista amb l'objectiu d'obrir la seva comunitat, tal com declara el rector de la Parròquia de Sant Eugeni I, Papa, Saturnino Rodríguez: "Estic realment satisfet d’aquesta renovació de l’espai, amb la incorporació d’una creu del segle XXI, que ens aporta llum contemporània a la nostra comunitat i ens obre a la societat dels nostres dies", ha dit l'artista que ha presentat una creu de colors blaus i violeta delimitada per les mateixes línies negres horitzontals i verticals que utilitza per marcar els límits dels camps de cultiu del Delta, la seva representació més coneguda. La creu que destaca per la seva fusta tallada de forma assimètrica reprodueix el gust del pintor per evitar les línies rectes i mostrar les línies a voltes infantils o capritxoses que dibuixen els humans per expressar els seus codis terrenals.

L'artista, seguint els passos d'altres artistes de gran reconeixement internacional com Theaster Gates, James Turrell, Mark Rothko, Terence Koh, Henri Matisse, Ilise Greenstein, Ellsworth Kelly, Louise Nevelson, Sean Scully, etc, ha creat una obra que segons afirma el comissari i crític d'art Àlex Susanna, "Dialoga amb la història de l'art -Gauguin, Denis, Brancusi, Mondrian, Malèvitx, Rothko -, però que sobretot aspira a fer-ho amb cadascun de nosaltres, creients i no creients, ja que l'art es projecta de dins cap enfora i demana una forma o altra de conversa.

"Una creu que ens mira, que espera, que ressona". En paraules de l'artista, Miquel Paton: "Aquest projecte m’ha permès la realització d’una peça de característiques molt diferents dels formats que acostumo a treballar. La meva intenció ha estat fer una obra de llenguatge propi, que ajudés a redefinir l’espai existent, sense treure protagonisme als elements neobizantins que el configuren".

També et pot interessar