,
17/12/2023
Crítica cultural
Foto:
Jordi Blanco

Allà on volien

Assolint la majoria d’edat des d’aquella maqueta Catalonautes, un 75% d’Els Amics de les Arts arribaven dissabte amb totes les certeses al Teatre Jardí per presentar el sisè disc, Allà on volia. Figueres no va omplir el Jardí, tot i que poc li faltava. 

Si bé l’escenografia, amb una il·luminació i un so molt cuidats, la seguretat escènica i el continu trencament de la quarta paret feia feliços als fans d’Els Amics, un setlist irregular feia perdre l’interès per algunes de les peces. El darrer àlbum dels tres excompanys de pis barceloní convenç, especialment per aquell Citant Mercè Rodoreda, encara que hi manqui el glockenspiel i la veu d’Eduard Costa. I ho fa després d’algun àlbum que servidor havia oblidat ràpidament.

Una de freda i una de calenta. Farcir el llistat de peces amb un innecessari medley de nadales i les dues noves peces fora del nou disc, destacant-ne un estrany intent de bachata a Tothom es separa. Alhora, fent un bonic agraïment als seguidors amb l’insuperable Louisiana o els camps de cotó i peces del seu segon (i millor) disc L’home que dobla en Bruce Willis, Ciència-Ficció, van fer que el concert tingués un final agradable, al que no hi podia faltar Jean-Luc. 

18 anys són anys. Altres bandes contemporànies han tingut més dificultats en trobar un so amb el que sentir-se còmode. Altres bandes també han passat per etapes de paternitats (amb el celebrat Festivalot) i canvis en la seva formació. Altres bandes s’han separat abans. I és per això que un concert d’Els Amics rarament serà dolent. L’engranatge és, precisament, allà on volien. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

04/02/2024
Quan no pot anar millor, empitjora. I empitjora quan no pot anar millor.
17/12/2023
Assolint la majoria d’edat des d’aquella maqueta Catalonautes, un 75% d’Els Amics de les Arts arribaven dissabte amb totes les certeses al Teatre Jardí per presentar el sisè disc, Allà on volia.
20/11/2023
La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual.
05/11/2023
FitzRoy, o anomenada també Chaltén, en els llimbs de Xile i Argentina, representa una muntanya particular de 3.400 metres a la Patagònia i és tot un repte per qualsevol que hi vol fer cordada.
09/10/2023
L’últim espectacle de creació de la trajectòria de Dagoll Dagom, amb una adaptació d’una creació de Santiago Rusiñol, estrenada l’any 1898 i esdevenint un dels espectacles més representats de l’època.
10/09/2023
Anar a un espectacle d’en Peyu és per anar a riure-se’n de tot. I això, amb tot el que implica. No queda cap sense tallar, per això hi ha la llibertat d’expressió.
15/08/2023
Ahir servidor va poder, finalment, descobrir una de les propostes de la Schubertíada.