Blogs:

El Petit de Cal Eril fa triangulacions metafísiques a Peralada

10/03/2019
La banda i el seu inseparable triangle
Casino Peralada
Foto:

“Crec que en realitat tots som la mateixa persona; si ho entenguéssim tots, tot seria més fàcil”

Era el dia de la dona i tots els membres de la banda que actuava a la Sala Cotton del Castell de Peralada eren hòmens. Però Joan Pons (Guissona, Lleida) i companyia, malgrat anar de blanc, es van ocupar de trencar la contradicció dient quantes germanes tenien i recordar les seves mares. A més, expressar com d’estúpid els semblava que s’hagués de fer vaga per demostrar que no hi ha cap diferència entre un home i una dona. 

No recordava haver tocat a Cadaqués i semblava ser el primer cop que El Petit de Cal Eril tocaven a l’Empordà. No els culparem, allà encara salen parlant i és un altre univers. Dit això van seguir sonant cançons com Som transparents, Ei! Sents com refila l’òliba? o Cendres. L'entorn d'aquestes cançons es completava amb unes taules distribuïdes com si es tractés d'un local de jazz. Alguns ens vam haver d'aixecar i trencar el constant ball de cames que ens portaven moments com Partícules de déu.

“Vam actuar a Perpinyà i també eren raros. Sou gent ben curiosa aquí dalt eh? Bé, nosaltres mengem cargols…”

Durant la presentació de △, fent concerts en una quantitat enorme de llocs (Brussel·les, Madrid i Donosti incloses), sembla ser que s’han pogut treure de la màniga un disc que ben aviat naixerà poc després del primer aniversari de l’anterior. Alguns tanquen cercles, els artífexs del pop metafísic tanquen triangles. Qui sap si el proper disc sigui un calidoscopi.

Des d’aquell primer disc amb alguna versió tradicional, Joan Pons no ha deixat d’evolucionar fins a arribar a aquesta delicadesa més electrònica que ja envolten altres artistes com Germà Aire, Ferran Palau o Marialluïsa. Per si fos poc, ja tenim discos com “Does it ring a bell?” de Núria Graham o “SOM” d’Els Pets que han estat produïts pel propi Pons i tenen almenys una bona part feta al seu familiar i recuperat Teatre de Cal Eril a Guissona. Que hi ha patrimoni que no s’ha de perdre ni en el seu ús!

La delicadesa d’El Petit tampoc no podia faltar en un lloc tan curiós com una sala sota d’un casino ubicat dins un castell en un poble medieval. Ramon Muntaner hauria d’haver-ho pogut incloure a la Crònica.

Si més no, valgui la repetició, que aquesta crònica serveixi per fer constar que la metafísica al pop català ha vingut per quedar-se i expandir-se. El proper "Concert de Prop" el farà Pau Vallvé el 12 d'abril.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.