,
15/08/2023
Crítica cultural
Joan Seguí i l'orgue de Santa Maria
Foto:
Sílvia Pujalte

La Schubertíada viatja de Bach a Reger a la Catedral de l’Empordà

Ahir servidor va poder, finalment, descobrir una de les propostes de la Schubertíada. Amb seu principal a Vilabertran des de fa 30 anys, aquest festival que fa honor a les reunions musicals celebrades entre Franz Schubert i amics a la Viena dels segles XVIII i XIX. Com a exemple d’això, una de les primeres vetllades d’enguany, a Vilajuïga, va coincidir amb la primera de la primera edició el 1993, el Winterreise de Schubert.

Ara bé, com ja és tradició, la majestuosa Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries va ser el tret de sortida previ a la inauguració que tindrà lloc demà dimecres a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. En aquest cas, coincidint amb el 150è aniversari de Max Reger, es va commemorar la figura d’aquest amb el seu idolatrat Johann Sebastian Bach. Així, lligant-ho amb la figura del que, entre d’altres, va posar els fonaments de la música occidental moderna.

Només va caldre sentir com Joan Seguí (Barcelona, 1996) feia sonar la majoria dels tubs de l’orgue de Santa Maria a l’inici i final del concert amb la Toccata en re major, BWV. 912 (ca. 1708) i el preludi i fuga en re major, BWV. 532 (ca. 1710) de Bach, per gairebé sentir piloereccions. A destacar també la tan sentida interpretació de la destacada Suite per a viola n. 1 en sol menor, op. 131d/1 (1915) de Max Reger per Cristina Cordero (Madrid, 1998), que va contrastar amb la potser massa llarga part de la suite per violoncel de Bach.

Reger va ser clarament reivindicat a la Schubertíada, quan en el seu temps va triar una via oposada a Richard Strauss, triomfador en aquell moment que adoptà un discurs wagnerià (trencant les formes clàssiques en el seu temps ja al segle XX). La complexitat de l’obra de Reger el va portar fins a Leipzig,  on va accentuar i desenvolupar la seva creació sota la sempre admirada obra de Bach, qui havia mort un parell de segles enrere.

La calor i les banquetes no van impedir degustar les peces interpretades pels 4 intèrprets, la joventut dels quals va contrastar amb la mitjana d’edat del públic, que no sorprèn en propostes d’aquest gènere musical, malauradament encara allunyat de les noves generacions. Està molt bé anar a festivals de músiques actuals (que no tenen perquè ser dels grans que col·lapsen Barcelona o la Costa Brava), però sentir l’orgue gairebé com el tocava Bach no ha de ser incompatible amb l’edat ni el que sona habitualment al teu proveïdor de streaming.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

26/04/2025
El 1908, la companyia Teatre Català estrenava al Romea “L’aranya”, d’Àngel Guimerà.
23/03/2025
Fa aproximadament una setmana, Txell Feixas estrenava programa a 3Cat mostrant dones afganeses regalant llibretes i bolígrafs a talibans, com quan a Portugal regalaven clavells també a soldats del règim.
16/03/2025
Imagina’t no haver de buscar sonoritats de James Blake o Mogwai, ni tan sols sortir de l’Empordà per sentir teclats com els que toca Clara Peya.
03/03/2025
David Mamet va escriure el 1999 Boston Marriage, en la qual Anna i Claire, juntament amb la minyona escocesa de la primera, exposen una sèrie de fets que exploren les relacions de poder entre una dues dones benestants i
27/02/2025
Diu Wajdi Mouawad que “la vérité n’est pas une propriété”, i diu Oriol Broggi que les veritats són el gran tema del libanès afincat a Canadà: com les rebem?
20/01/2025
Des que anava a la universitat un relativament llunyà 2009, en Peyu feia fins i tot agradable l’anada amb la Renfe des d’El Fricandó Matiner amb trucades il·lustres com la que va fer a la Guardia Civil per donar l’adreça
02/12/2024
L’ésser humà, per la seva condició racional, té una capacitat de crear la seva pròpia realitat mitjançant la mentida. Aquest, segurament, fou el que va fascinar més a Emmanuel Carrère per escriure L’Adversari.