,
01/08/2023
Crítica cultural
Foto:
Festival Peralada

Savall transporta Peralada a la cambra dels reis Lluïsos

Vint-i-quatre “Violons du Roy”, entre ells Guillaume Dumanoir, formaven l’orquestra de corda que va crear Lluís XIII i el seu successor Lluís XIV la va consolidar. En canvi, Jean de Sainte-Colombe, que no pertanyia a la cort, va esdevenir un autor ben prolífic de peces per a viola. El seu deixeble, Marin Marais, amb vint anys ja va esdevenir l’habitual violista de la “chambre du roy”. François Couperin, per la seva part, va destacar com a mestre de la música de teclat i organista de Lluís XIV. Jean-Féry Rebel va destacar per la imitació de la natura com a ideal estètic de la música, també a la cort del Rei Sol. Ja amb Lluís XV, Jean-Marie Leclair va fundar l’escola francesa del violí i va fer de l’instrument protagonista fins al segle XVIII.

Un jove Jordi Savall, però, es va deixar corprendre per un clàssic de finals del segle XVIII, en re menor, composta per Wolfganga Amadeus Mozart just abans de morir: el Rèquiem. Des de llavors, s’ha marcat com a objectiu abraçar i difondre el poder i la bellesa de la música. Però la seva obsessió més activa va ser saber dominar la viola de gamba, instrument que comparteix característiques amb els compositors que van acompanyar els reis “lluïsos” de la cort francesa.

Tot i la gran popularitat d'interpretacions dels concerts d’orquestra simfònica de peces de Bach, Vivaldi o Händel, Savall va crear grups com Le Concert des Nations, que juntament amb el seu propi segell discogràfic, ja ha comportat l’edició de més de 200 discos i posat en valor noms d'una impopularitat no merescuda.

Si tornem a recular uns segles, aquest cop fins al XIV, ens trobem amb una vila medieval capitanejada pels vescomtes de Rocabertí, que acaba de rebre una terrible destrucció per la guerra precisament contra França. Peralada perd gairebé tota la seva esplendor i comença a renéixer, inclòs el seu castell-palau gòtic, que actualment protagonitza la imatge del Festival Castell de Peralada. En aquest segle s’erigeix el Convent del Carme, contenint l’espectacular capella gòtica que va acollir el concert del mestre i violagambista Jordi Savall acompanyat d'un seguit de brillants músics que interpretaven la tiorla, el clavicèmbal, el violí, la flauta travessera, la percussió i castanyoles, i una segona viola de gamba baixa de set cordes.

El concert és clarament un dels més destacats, sinó el que més, d’aquesta edició del festival que no compta amb un auditori principal (en reconstrucció) i ha destacat l’església per les nits d’estiu més líriques i clàssiques dels melòmans de la música que visiten el cor de l’Empordà. Dumanoir, Sainte-Colombe, Marais, Couperin, Rebel i Leclair formen part de l’objectiu de Savall: retornar el valor de la música que els segles XV, XVI, XVII i XVIII sonaven a les corts dels reis lluïsos i permetre’ns viatjar al passat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

04/02/2024
Quan no pot anar millor, empitjora. I empitjora quan no pot anar millor.
17/12/2023
Assolint la majoria d’edat des d’aquella maqueta Catalonautes, un 75% d’Els Amics de les Arts arribaven dissabte amb totes les certeses al Teatre Jardí per presentar el sisè disc, Allà on volia.
20/11/2023
La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual.
05/11/2023
FitzRoy, o anomenada també Chaltén, en els llimbs de Xile i Argentina, representa una muntanya particular de 3.400 metres a la Patagònia i és tot un repte per qualsevol que hi vol fer cordada.
09/10/2023
L’últim espectacle de creació de la trajectòria de Dagoll Dagom, amb una adaptació d’una creació de Santiago Rusiñol, estrenada l’any 1898 i esdevenint un dels espectacles més representats de l’època.
10/09/2023
Anar a un espectacle d’en Peyu és per anar a riure-se’n de tot. I això, amb tot el que implica. No queda cap sense tallar, per això hi ha la llibertat d’expressió.
15/08/2023
Ahir servidor va poder, finalment, descobrir una de les propostes de la Schubertíada.