,
30/03/2022
Crítica cultural
Foto:
Figueres a Escena

Un concentrat desconcertant Europeu

Europa Bull planteja: “És, Europa en si, un acudit? Ens hauria de fer pixar? O ens hem de cagar?”. I no cal ser gaire europeu per entendre que la pregunta és retòrica. El pal de paller de la producció dirigida i escrita per Jordi Oriol s’aguanta en dues bandes: el mite d’Europa i la seva eterna decrepitud i el cas de la vaca Penka. Però en aquest pal hi defequen gallines de tots els colors.

Un Déu totpoderós, encès d’amor per una noia fenícia, viatjà a les costes de l’actual Líban (o Síria)… i sota l’aspecte d’un immens toro, la raptà tot creuant el Mediterrani i, arribats a Creta (o Lampedusa…), la violà.

La metàfora bovina d’aquest mite s’enllaça amb la pobre vaca que va creuar la frontera entre Bulgària i Sèrbia, dins i fora de la Unió Europea, la UE que no va saber fer altra cosa que voler-la sacrificar per “moure’s sense papers” i Paul McCartney la va acabar salvant. No, no m’ho estic inventant.

El desconcert en aquesta producció és persistent, amb connotacions relatives per cada espectador. Tanmateix, un espectador com el que escriu aquesta crònica en va tenir per bé i per mal. Aquesta varietat de reaccions queda ben palesa en una llargada que es fa, valgui la redundància, realment llarga, malgrat les mil capes tractades com si els autors fossin (que deuen ser) orfebres i interaccions que el repartiment i l’escenografia demostren. És indiscutible la feinada, creativitat, talent i certesa de saber el què es vol expressar. Per no mencionar tot un seguit d’idiomes que, tot i en més d’una excepció sense sobretitular, creen aquest ambient internacionalista. Fins i tot un petit homenatge a Ucraïna.

Tanmateix, aquest brou europeu té masses ingredients, les referències poden costar d’entendre sense prou coneixements de geopolítica i/o idiomes i en ocasions és de mal seguir argumentalment. Es fa inevitable pensar en les produccions de La Calòrica o Agrupación Señor Serrano i enyorar un brou ben bullit, amb els ingredients necessaris. Un humor absurd que sovint costa d’encaixar en els seus actes que comparteixen crítiques menys directes o més afilades. Paradoxalment, al mateix temps, és impossible elogiar-ne l’esforç, la capacitat expressiva i la claredat del missatge: Europa és un dels melics i anus del món.

El cotó definitiu de la representació el podem passar a través del públic: es va poder trobar una certa divisió a la platea del Teatre Jardí, en què només una part dels espectadors reien i uns aplaudiments finals protocolaris, però aparentment no tan convençuts com les darreres produccions d’alt nivell vistes a Figueres. La típica definició de “o t’agrada molt o no t’agrada”. I, tanmateix, se li entenen els reconeixements.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

30/03/2022
Europa Bull planteja: “És, Europa en si, un acudit? Ens hauria de fer pixar? O ens hem de cagar?”. I no cal ser gaire europeu per entendre que la pregunta és retòrica.
21/03/2022
Björk, Lorca, dones pashtun afganes, la Verge Maria, visions de Hildegarda de Bingen i poesia de Safo de Mitilene són algunes de les veus que van sorgir en boca de Tarta Relena i la seva instrumentació electrònica embolcallada l
30/01/2022
“El meu regne per un espectador intel·ligent”, rebla el Joan Carreras nascut del text de l’uruguaià multi-premiat Gabriel Calderón. Un Joan molest per no semblar prou “mascle” pel fet de ser actor.
16/01/2022
“Onde otros ven penes yo veo alegríes”, diu la bio de l’asturianu que es va ficar Figueres a la butxaca des del primer minut de concert.
20/11/2021
Dijous tornava a aquell edifici modernista que havia vist córrer tanta sang fa uns anyets. I, vés per on, la cultura i el turisme és el que ara s’hi cou.
14/11/2021
Com si fos un monòlit, aquesta darrera setmana Figueres s'ha vist tocada per la genialitat de Stanley Kubrick i, qui ho sap, potser per aixecar una mica el cap com a ciutat?
17/10/2021
Quimet Pla, Núria Solina, Diana Pla i Oriol Pla formen la família Travy.