Les 3 gironines que van construir cultura amb el seu treball

Repassem alguns dels noms femenins més destacats de la història cultural de les nostres terres

Nina Pagès

02/03/2015

Activa't

Malgrat la forta presència masculina als cercles culturals, diverses dones han contribuït, a través de la seva feina, a enriquir la cultura de casa nostra. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, volem recordar-vos alguns dels noms més significatius.

1. Antònia Adroher i Pascual (Girona 1913 - Girona 2007)

Mestra i activista política

Segurament, Antònia Adroher és més coneguda per ser una de les fundadores del Partit Obrer d’Unificació (POUM) i la primera dona en ocupar un càrrec a l’Ajuntament de Girona el 1936. Quan exercia el seu càrrec de regidora de cultura i propaganda, va engegar un sistema d’educació per mitjà del Consell de l’Escola Nova Unificada que va canviar el concepte d’educació tal com s’entenia en aquell moment. Aquesta nova línia pedagògica innovadora i progressista va representar, a la pràctica, l’organització d’una escola pública i gratuïta en català per als nens i nenes de Girona. El 2008 es va inaugurar la Bibloteca amb el seu nom per retre homenatge a la seva tasca cultural al municipi.

2. Aurora Bertrana i Salazar (Girona 1899 - Berga 1974)

Escriptora i periodista

Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, Aurora va haver de lluitar durant molts anys per fer-se un nom en la narrativa catalana, i ho va aconseguir. Entre molts títols, trobem ‘L’Illa perduda’ (1935), ‘Entre dos silencis’ (1958), ‘La ninfa d’argila’ (1959), ‘Araitea’ (1960) i ‘La ciutat dels joves’ (1971). La seva escriptura, realista i sensual, reflecteix els seus viatges per Europa, Àfrica del Nord, Amèrica Central i les Illes d’Oceania.
Es va iniciar com a periodista amb reportatges a diverses publicacions com ‘La Veu de Catalunya’ i la revista ‘D’ací i d’Allà’. La seva influència es va anar estenent i, durant la II República, va ser una de les periodistes catalanes més llegides amb les seves col•laboracions als principals rotatius de l’època ‘L’Opinió’, ‘La Humanitat’ i ‘Mirador’ i ‘Pamflet’.

Violoncel•lista

Des de molt jove, Aurora Bertrana va demostrar un gran talent pel Violoncel. Només va dedicar alguns anys de la seva vida a aquesta activitat, però tot i això, va deixar una petjada significativa. El 1923 va debutar a l’hotel Chamonix de Ginebra amb l’orquestra Jazz Women.

3. Emília Xargay Pagès (Sarrià de Ter, Gironès 1927 - l'Escala, Alt Empordà 2002)

Pintora

“Era tanta la meva afició pel dibuix, que quan la mestra ens dictava paraules, jo no les escrivia, les dibuixava”, explicava la reconeguda pintora Emília Xargay. La seva intensa passió per l’art la va portar a fer la seva primera exposició als disset anys. Amb el temps, va anar cercant la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa d’un gran expressionisme. Argentina, Estats Units, Cuba, França, Alemanya, Mèxic… Van ser molts els països que van veure créixer aquesta artista gironina. Els temes més recurrents de la seva obra eren la parella, Sant Jordi, la dona i el toro ibèric. Entre els més de trenta premis i distincions que va rebre, destaca la Creu de Sant Jordi del 1992. Sarrià de Ter va inaugurar el 2010 una biblioteca amb el seu nom.