Jump to navigation
Tots tenim unes arrels que, tant si estàs parant el sol a la cala Sant Francesc, entaulat en un dels àpats nadalencs, de reunions a l’oficina o fent una birra amb amics, de cop, espontàniament, afloren sense ser-ne conscients. I no te n’adones fins que un company de feina et diu “fesoquè?” quan comentes que la carmanyola que portes per dinar és de patata i fesolina, o quan t’adones que tu dius “quina fred”, mija i “he anat a marc” i no pas “quin fred”, mitja o “he anat a la platja”. Aquest dia és el dia en què comences a estimar els teus orígens i ja no dius que ets d’Olot, sinó de Sant Joan les Fonts, dius que ets de Porqueres i no de Banyoles, o de Fonteta i no de La Bisbal. O amb el cap ben alt, que ets de Girona, de Girona ciutat.
A Surtdecasa hem fet una tria d’alguns trets característics dels parlars gironins:- El parlar de la zona de Girona no distingeix la o oberta de la o tancada, sinó que fa aquella espècie d’o d’obertura intermèdia. Vaja, la típica o de Girona amb la boca a mig obrir amb la qual la resta de mortals -amb alguns dels quals hi comparteixes trets lingüístics de la varietat gironina- diuen: “has dit que es van separar per culpa de l’amor o per culpa de la mort?”. Però aquí ja ens hi entenem.
Pagès de terres gironines I Foto: Montserrat Farrarons - Potser us sonarà haver sentit “el polític corrutte” o “el meu nét ja és atte”, amb aquesta espècie de t gemminada. Tot i que cada vegada la sentim menys perquè està quedant reduïda al parlar de la gent gran o de pobles petits, des d’aquí fem una crida: jovent, no deixeu d’escoltar la veu de l’experiència i la riquesa lingüística dels més grans de la zona.
- Les paraules que en altres varietats del català diuen amb una e oberta, d’aquelles que sonen a Telenotícies de TV3. A l’escola vas haver d’aprendre a escriure paciència i innocència sabent que tu deies paci[e]ncia i innoc[e]ncia. O que dius n[e]rvi, sil[e]nci o t[e]bi, mentre que la Raquel Sans les diria amb e oberta. I de la mateixa manera que passa amb les es, passa amb les os dels parlars gironins que sí que diferencien la o oberta de la o tancada. I dius “ep” un diumenge mandrós escoltant ‘Flor groga’ de Manel, en què t’adones que tanques alguna o més que en Guillem Gisbert, que fa una “flor groga” oberta estupenda.
- A la Garrotxa tot ho “carden”. Gent de la zona volcànica, només deixo escrit “no t’hi cardis pa allà” i vosaltres seguiu amb el llarg reguitzell de cardars en tots els contextos possibles que us aniran venint al cap. I el pa (pas) que l’acompanya és la partícula que s’endú la palma, després del cardar, és clar.
- I l’últim tret recollit, segurament sentit a les àvies, el trobem en verbs del tipus riure o creure, concretament en les formes rivíem o crevíem en comptes de rèiem o crèiem. Aquesta realització és fruit de l’analogia amb altres verbs llatins que sí que tenien una -b- des de bon començament i que per tant han mantingut la consonant quan han evolucionat.
I com que no es pot entendre Girona sense l’Empordà, els companys de Surtdecasa Empordà ens recorden els trets del parlar d’aquesta zona amb el truco(t), “la meu mare” o les diferents transformacions en la pronúncia dels topònims.
De ben segur que esteu pensant “la veïna del 2n 2a diu corrutte, i l’àvia Maria rivíem!”. I no és bonic adonar-te que dius carrota, clavilla (pronunciat clavia) o endeny, en comptes de pastanaga, turmell o nosa? Ser conscients d’aquells trets i donar-los valor, i per tant, reconèixer la diversitat de la llengua, ens fa més forts com a comunitat lingüística, i de retruc, més ciutadans del món.
