Jump to navigation
Al col·lègit ens van ensenyar que existeixen dos blocs que divideixen els dialectes del català: el bloc oriental, propi del centre de Catalunya, la seva zona septentrional, Ses Illes i l’Alger; i el bloc occidental, que engloba el valencià, les terres de l’Ebre, Ponent i els Pirineus lleidatans.
És clar que cal resumir continguts, i que les caselles i les generalitzacions faciliten l’aprenentatge, però estarem d’acord que les coses mai són blanc o negre, ni són tan senzilles com es pinten.
Cada context geogràfic, cada comarca, cada poble ha tingut la capacitat d’adaptar, amb el pas dels anys, el significat i l’esmena de les paraules, els verbs i les expressions a les seves pròpies necessitats. I a Ponent això no ha estat una excepció!
Llangonissa amb catxipanda, un dels plats més tradicionals de les terres de Ponent Hi ha qui diu que aquí no se mos acabava d’antendre. Que quan txarrem, hem de nar més a poc a poc perquè mos ambalem sols. Diuen que parlem amb l’e –i que la nostra capital és Lleide– i aquí discrepo totalment! Senyores i senyors, prengueu una mica d’atenció! No us equivoquen! Al tanto! Per a qui ho vulgue sàpiguer: l’a és la vocal preferida de Ponent! L’afegim arreu, en moltíssims noms i verbs i, fins i tot, la canviem i combinem amb altres vocals que donar més força a les nostres frases. A qui no l’hi ha picat mai una avespa? Qui no ha donat un tom amb amoto?
L’au ens té lo cor robat! I això explica que no asquilem xais amb les astisores, sinó que aquí txollem a les auvelles. Que a l’estiu collim aubercocs / aurecocs, que piquem aumetlles amb lo cafè de la tarda, que farcim los panadons de Setmana Santa d’aspinacs i que no ens aturi ni el fred ni la calor, per molt aufegats que ens sentim!
A Ponent, fins i tot els noms dels arbres mos els hem fet a mida: els aulivers, los txops, los pressiguers,... també els noms de tants i tants animals: les tórtoles, los mixons, los murissecs / munissecs / mulissecs, los txuts, los sinyorets de braçal, les sargantilles, los llangostos, los furons,... Fem un mantecado per berenar? Parlar lleidatà no és ni menys ni més que parlar qualsevol altre dialecte del català. Però en el que sí que estarem d’acord és que lo lleidatà té molt i molt caràcter! I ens encanta traballar per a que la seva vida sigui llarga i forta. Sisquere sigui així!
A Ponent, al dinar de domenge no hi falta una bona llangonissa a la brasa, una cassola de caragols amb catxipanda o una olla barreijada. I de postres una nictarina, una mançana i, si nonyà, mingem un mantecado o un llegur / iagurt / llaürt. I en acabat, de cap a la pessina a refrescar-nos!
A Ponent ens encanta la disbauxa de les festes majons, la música en directe, els espectacles, el bon humor i l’aire lliure. Som gent que surt de casa, i que no ens falten excuses per fer-ho! Tampoc és un secret que ballem sense parar al sentir un bon garrotín,que ens encanta passejar pels Campos quan tot està ben florit i que per nosaltres, pujar al capdamunt de lo Castell, o de qualsevol altra fortificació de les sis comarques, és essencial per prendre distància i per reorientar la nostra brúixola interna.
Lo lleidatà està ple de paraules i expressions dolces, aixerides, divertides i contundents. I deixarem de banda les malsonants, perquè potser necessitaríem un segon episodi lingüístic per classificar-les!
A Ponent, som gent senzilla, som gent castissa, i això no es pot amagar!
