Teatre 'Carinyo'

Vols fondre’t,
ficar-te en la meua pell.
Però la meua pell em separa de tu.
No negues el cos.
El cos que està ací. Amb tu.
A la distància justa per reconéixer-nos.
 
Què significa la paraula amor?　
 
Una parella asseguda un davant de l’altre. Intercanvien retrets, confessions i malentesos. Com si la vida fos un partit de tenis. I els menyspreus, les manies i les promeses guanyaran punts. Ella és Mireia Pérez. Ell, Sergio Caballero. Els envolten els sentiments i el públic, gràcies a una escenografia circular tan oberta com tancada a la vegada. Uns espectadors que passen de riure de forma espontània a la reflexió que sorgeix per la por de veure’s reconeugut en el que està passant a l’escenari. L’enèsima discussió. L’enèsima reconciliació. Les paraules i els silencis fan mal, diuen els dos protagonistes. Les paraules i els silencis són la columna vertebral de Carinyo. Un cara a cara interpretatiu on hi guanyen tots dos actors, però sobretot hi guanya l’obra.