Cicle de xerrades 'Què pot una ficció? Imaginació, política i ficció'

En els últims anys, diversos pensadors i pensadores no deixen d’afirmar la fi de la utopia, la fi de l’art o la fi de la història. Sota diversos discursos se sosté una convicció segons la qual res nou pot ocórrer, la qual cosa condueix a una sort de paràlisi, una sensació d’estar vivint en un continu present en el qual només és possible veure atzucacs: la precarització de totes les nostres maneres d’existència. Es tracta d’aquella creença que assenyala Marx Fisher, “no hi ha alternativa al capitalisme”: en segrestar l’esperança, se’ns impedeix imaginar un nou escenari cultural i sociopolític.

En aquestes conferències pretenem afirmar que urgeix explorar maneres d’alliberar aquest segrest, que opera per inèrcia. Partim de la hipòtesi que la impossibilitat de les utopies en l’actualitat tal vegada no tingui tant a veure amb les dificultats per a construir un sentit comú, sinó amb la renúncia a la idea d’horitzó, tal com va ser articulat per la tradició del pensament modern.