Recital 'Des de l'enyor de l'exili. Jospe Carner'

A partir de 1945, el poeta Josep Carner es va instal·lar amb la seva segona esposa, Émilie Noulet, a Brussel·les. Va deixar el cos diplomàtic, va fer classes a la Universitat, i va mantenir correspondéncia amb molts dels altres exiliats (Rodoreda i Obiols a París, amb el grup de Santiago de Xile, amb els de Mèxic…).

A través de la correspondència d'aquesta època, descobrim un Carner que exerceix de mestre (amb Rodoreda, amb M. Antònia Salvà), un Carner més desinhibit (amb Obiols, per exemple), o preocupat per a trobar el mot just per a un vers, o precís i minuciós a l'hora d'acceptar o de recomanar una correcció, amical, ocupat en l'edició de les seves obres, curiós de conèixer les dels altres, lloat i contestat pels contemporanis i sobretot per les generacions posteriors.