Concert de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

En un període de temps molt curt de l’estiu del 1788, Mozart va escriure les que serien les seves tres darreres simfonies (núm. 39, KV 543; núm. 40, KV 550, i núm. 41, KV 551). Turmentat i abatut pel poc èxit de l’estrena vienesa del seu 'Don Giovanni' i atabalat pels deutes, cerca refugi en un modest habitatge a la perifèria de Viena. Aquest aïllament és el context en què escriu la 'Júpiter', un sobrenom imposat per l’empresari J. P. Salomon.

Cent anys més tard, el 1893, a Sant Petersburg, Txaikovski escrivia sobre la seva darrera partitura: "L’estimo com no he estimat cap altra de les meves composicions. No exagero, tota la meva ànima és en aquesta simfonia". Nou dies després, el compositor moria fruit del suïcidi resultat d’una depressió per la seva orientació sexual. Un testament premonitori; un rèquiem líric i instrumental.