Teatre 'Ana y serafín, inquilinos de la periferia'

Ana i Serafín, els meus pares, arriben a Barcelona l’any 1962, fugint d’una Còrdova pobra i miserable. Arriben a Barcelona de nit, amb una maleta i un matalàs com a única pertinença. Sempre vivint en la perifèria de la societat, malgrat tot són feliços, malgrat la pobresa, la demència… Som el que som per tot el que van fer, ells i tantes persones com ells, som aquí damunt les espatlles de gegants. Què deixem quan emigrem? Què som? Què és la identitat en realitat? Jo, també sóc Ana i Serafín.