Cicle 'Un espia a la butxaca'

En un article publicat la primavera passada, l’economista Umair Haque adverteix que la humanitat ha entrat ja en un esdeveniment crític d’extinció massiva, però que la majoria no ho sabem.

Mentre al subcontinent indi els ocells cauen morts del cel a causa de temperatures que ja superen els 50 ºC, Europa s’enfronta a la pitjor crisi energètica i de retruc alimentària des de la II Guerra Mundial. Recordem la tan famosa com aterridora portada del diari The Economist del 21 de maig, amb dues espigues de blat els grans de les quals són calaveres diminutes. Segons el geòleg Antonio Aretxabala, la tecnologia sol ser un indicador del descens cap a una nova era fosca, cosa que ja van veure els filòsofs de final del s. XIX - principi del XX.

En un context de realitat distòpica tan convuls, de quina manera la tecnologia ens ajudarà a aixecar-nos o a caure és una incògnita que sembla que cada cop es decanta més cap al desastre. Tot i que no sabem si en algun moment la crisi energètica provocarà una apagada que ens torni a l’edat mitjana, ara i aquí, quins són els principals reptes, perills i oportunitats als quals, com a ciutadans, ens enfrontem? En quin grau la manera de viure de les societats occidentals afecta la supervivència de tot el planeta? Els nostres representants polítics, tenen algun poder de decisió, o les decisions que més ens afecten les estan prenent organismes, persones i empreses que mai ha escollit ningú? Pot ser que tanta estona amb el cap abaixat cap a la pantalla del nostre dispositiu mòbil ens hagi fet perdre el sentit de l’orientació, la capacitat per saber on som i cap on volem anar com a societat?

Malauradament, aquestes conferències no podran respondre la majoria d’aquestes preguntes i probablement en generaran moltes altres. Recordem, però, que el mètode d’Aristòtil per accedir al coneixement es basa, justament, en les preguntes. Fem-nos-les, doncs.