Exposició 'Els desconeguts de sempre'

A les viles i ciutats del món sempre hi ha hagut persones singulars, populars, de vegades temudes i esquivades, sovint humiliades per la multitud, en general uns tipus estimats i glossats com una raça extravagant. Entre el pintoresquisme i la humanitat deformada, i per la seva condició d’excèntrics, aquests personatges permeten al grup d’establir col·lectivament on són els topalls del que és normal o acceptable. 

D’altra banda, sovint han viscut instal·lats «a la pista», això és la plaça, el carrer, l’escenari humà del deliri i de la infantilització. A ells se’ls han autoritzat tot un seguit de conductes que ningú més no es podia permetre el luxe de tenir si no volia que el prenguessin, precisament, per un llampat.

Vista així, la figura del singular s’assembla una mica a la del bufó de la cort, que podia cabriolejar, ser un pocavergonya i dir grans veritats a la cara de l’audiència, però també recorda el prototip del geni incomprès, de l’artista únic que aquesta exposició vol homenatjar.