Insectòdrom. Una alteritat i subalternitat radical

Insectòdrom. Una alteritat i subalternitat radical, una instal·lació interactiva, sonora i visual, a càrrec d'Eduard Pou i Sara Fontán, músics residents a Calonge, i l'artista d'origen argentí i resident a Girona Agostina Laurenzano.

L'obra parteix de tot el que hi ha en joc en la fricció entre allò humà i allò no humà a partir dels insectes. La instal·lació és una recreació sensorial d'allò que ens provoquen als humans: fàstic, por, incomprensió, curiositat, fascinació.

Aquestes menudes criatures han estat protagonistes de pel·lícules de terror, de faules i contes, objecte de pors infantils i plagues bíbliques, també deïtats mitològiques. Si bé al segle XVII el zoòleg Jan Swammerdam s'havia construït els seus propis microscopis per observar els insectes (a la mateixa època en què Galileu inventava els telescopis per observar les estrelles), a partir de la segona meitat del segle XX, gràcies a l'evolució en els aparells òptics, ja van poder ser filmats; i quan intervé la màquina de visió, les relacions amb allò observat canvien. Al segle XXI també són vistos com a remeis contra la crisi climàtica, la crisi alimentària o captivadors models d'organització social.