Exposició 'Rag and Bone'

L'expressió anglesa "rag-and-bone" significa, literalment, "parrac (o drap) i os". A partir del segle XIX, però, i amb l'arribada de la modernitat i dels seus "excedents" (tan físics com humans), "a rag-and-bone man" passava a designar el que nosaltres anomenaríem un parracaire: algú que recorre els carrers del la ciutat amb l'objectiu d'espigolar-ne les restes (entre elles vells teixits i els ossos que els hi donaven forma) i, per extensió, qualsevol romanent susceptible de tenir una segona oportunitat.

En aquest sentit, l'artista és una mica "rag-and-bone man", no tan per la seva activitat "parracaire" com per la seva afició a espigolar vides: tot el que recull, al final, confegeix un fris o un mosaic molt inquietant que, en el cas d'Estivill, sempre pot ser llegit com una Vanitas.