La cuina del Cim i Tomba

Aquest plat té el seu origen en una època en què les barques navegaven a vela o a rem, i els pescadors sortien a pescar sabent que haurien de passar moltes hores al mar. Per això era costum que s’emportessin un fogó, un xic de carbó, un morter i una olla de ferro que els permetés preparar-se el menjar a bord. Tampoc hi faltaven un cistell amb patates, cebes, alls, tomates, pebrots, i un setrill d’oli.

En arribar l’hora de dinar, posaven dins l’olla la ceba i les patates a rodanxes, les hortalisses trinxades i uns grans d’alls. Hi afegien el peix que sortia trencat de la xarxa i sabien que no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc...), un bon raig d’oli i ho cobrien d’aigua, deixant-ho coure tot junt a foc ràpid.

Mentre, agafaven el morter, feien un allioli negat ben abundant, i quan el peix ja era gairebé cuit, el posaven a l’olla i ho acabaven de deixar bullir tot junt de 2 a 5 minuts més. Tot seguit ho enretiraven del foc i ho tenien llest per menjar. 

A l’actualitat, els restauradors preparen el cim i tomba d’una manera més elaborada i, malgrat que la base és molt semblant, cada cuiner l’interpreta de manera personalitzada.