Exposició 'Un far entre dos mons'

De tots els artistes que han contribuït a establir els fonaments de l'imaginari modern, potser no n'hi ha cap que transmeti un magnetisme tan poderós com Henri de Toulouse-Lautrec (Albi, 1864-Sent Andriu dau Bòsc, 1901).

Com els impressionistes que l'havien precedit, també va recrear-se en els efectes efímers, lumínics i dinàmics que li oferia el París de final de segle, des dels seus cafès, cabarets, teatres i circs, que va fixar en uns cartells inoblidables, fins al bulliciós espectacle de la vida de carrer. Però mentre que molts dels seus col·legues pintaven l'ambient bigarrat dels emergents espectacles populars des de la perspectiva de burgesos infiltrats en un món que no els pertanyia, Toulouse-Lautrec va representar les cantants, ballarines i prostitutes tal com eren, frenètiques i rutilants a l'escenari, desmanegades i exhaustes en la intimitat.

La influència d'aquest pintor d'ascendència aristocràtica (el nom de família ja revela els seus vincles amb els comtes de Tolosa) que va renunciar als seus privilegis de classe per conèixer des de dins la bohèmia de Montmatre ha estat una de les més fondes i duradores de l'art del segle XX.