Exposició 'Concha Ibáñez. L'evocació del paisatge'

Concha Ibáñez va néixer el 12 de març de 1926 a Canet de Mar. Els seus pares eren oriünds de Instinción (Almeria), però Ibáñez es va criar a Barcelona, al barri del Clot, i sempre es va considerar catalana. Va estudiar tall i confecció i va treballar de modista, però la pintura havia estat sempre la seva vocació. Compaginant la feina amb l'estudi, va assistir a l'Escola d'Art del barri de Poble Nou i, de 1946 a 1959, a l'Escola de la Llotja. Posteriorment, hi va tornar per estudiar litografia, tècnica en la qual acabaria excel·lint.

Va iniciar la seva carrera artística professional a la dècada del 1960. Des de llavors, va exposar a un ritme excepcional, normalment entre quatre i sis mostres individuals l'any, en galeries i centres d'art de Catalunya, de l'Estat espanyol i de diverses ciutats estrangeres. Es va promoure a ella mateixa, buscant marxants, col·leccionistes i galeristes, i va aconseguir viure del seu treball artístic. Va morir a Barcelona el 22 de desembre de 2022.

Concha Ibáñez va ser una dona de caràcter ferm i idees clares: d'origen obrer, comunista i militant clandestina del PSUC durant el franquisme, al mateix temps era una persona d'una profunda espiritualitat. Era sociable, però també solitària: va decidir no formar parella ni tenir fills. Aquesta solitud també es reflecteix en els seus paisatges: illes, deserts i camps sense figures humanes.