'Emergent. Festival d'Arts Escèniques' a Sarrià de Ter

Eduard Gener (música)
Intento una aproximació entre la cançó d’autor i el soul. Això és el que m’agradaria pensar que faig, però és evident que sóc el menys indicat per dir-ho. A partir del 21 d’Abril és millor dar-li al Play. “La veritat és muda, callada i silenciosa / com una mala cosa / Com una gata maula damunt la teulada de zinc / Com l’assassí que fuig de l’escena del crim”.

Fernando Pose (malabars)
En aquest número de Circ, Fernando Pose fa malabars amb pilotes de rebot sobre una estructura que per les seves característiques mecàniques li dona i li treu les pilotes. En aquesta dinàmica gairebé màgica a ulls de l’espectador, en Fernando juga amb 3, 4, 5… i fins a 9 pilotes de rebot. Son 7 minuts intensos de gran qualitat tècnica i una posada en escena sorprenent.

Èric Vinaixa (música)
El músic ebrenc Èric Vinaixa ens oferirà un concert íntim i acústic on repassarà alguns temes dels seus discos "La famosa gemma de Galveston" (PICAP, 2010) i "Insinuacions" (PICAP, 2013), així com de la seva etapa amb la banda de rock Rodamóns, "Temps millors" (PICAP, 2005) i "Mama" (PICAP, 2008). Cançons que beuen del soul, el pop, el blues i del rock, recreant un univers molt personal, amb un to sempre elegant i una posada en escena seductora que no deixa indiferent al seu públic.

Cia. Silosenomecuelgo (trapezi)
ATR3S és un espectacle on el nombre 3 adquireix el focus de tot. Tres personatges que juguen amb qualsevol element a 3, que busquen la manera de subsistir en un cercle on sempre hi ha un tercer que queda fora, on es trenca la perfecció de la parella, del 2,... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Espectacle de circ i teatre d’humor, on la finalitat de tot és el joc, és passar-ho bé, és fer riure, combinant tècniques aèries, acrobàcia de terra, corda, perxa xinesa i trapezi doble. Tot a tres.

Mag Pota (màgia)
I per què no? Uneix la màgia, el teatre i la improvisació per crear il·lusió, riures i sorpresa. El públic serà el gran protagonista, ja que en aquest espectacle s’aconsegueix una proximitat molt íntima que farà que s’ho passin d’allò més bé i s’hi sentin molt còmodes. Un espectacle amb més de 400 representacions a la seva maleta. Passant per pobles i ciutats de tot Catalunya i parts d’Espanya com també a festivals de Catalunya, Mallorca i, fins i tot, Alemanya. Actualment està en funció permanent al Teatreneu de Barcelona des del juny del 2014.

Joan Colomo (música)
Als 11 anys en Joan ja està atrapat pel punk i no deixa la guitarra i comença a fer cançons. A Sant Celoni, amb el primer grup anomenat "Sigue buscando", comencen les actuacions en públic. En aquell moment té 12 anys i ja no deixarà d'actuar en la majoria de locals underground i alternatius de Catalunya, primer, de la resta d'Espanya després, inclús fent algunes incursions puntuals a França i Alemanya. Després vindran "Rain Still Falling", "Ariadna", i d'altres projectes com "The Red Sexy band". Al 1998 es forma "Zeidun" amb amics del baix Montseny (Xavi Garcia, Mau Boada, Albert Trabal i Càndid Coll). Dos discos editats, algun d'altre compartit, i algun recopilatori. El 2004 amplia horitzons musicals creant "La Célula Durmiente" amb la que publicarà quatre discos. L'acompanyen en Mau Boada, en Narcís Prat i la Inés Martínez de Albornoz. Simultàniament, toca el baix amb els metàl.lics Moksha, també del baix Montseny. Fan un munt de concerts i tenen quatre discos publicats. El 2007 s'incorpora a "The Unfinished Simpathy" participant (guitarra,veus) en la gravació del seu últim treball "Avida Dollars", i en la posterior gira per Europa i Amèrica. A finals de l'any 2009 publica el seu primer disc en solitari "Contra todo pronóstico".

David Julià (foto-sketch)
David Julià i Marquet és un fotògraf freelance amb més de vint-i-cinc anys d'experiència en el món de la imatge. En tot aquest anys ha realitzat una vintena d'exposicions, xerrades i col·loquis, ha col·laborat i publicat imatges en diversos diaris i revistes tant nacionals com estrangers. Ha participat en diferents campanyes publicitàries internacionals amb agències de comunicació locals i argentines, així com foto-projeccions per a diferents dj's i també ha pres part com a membre del jurat en diversos concursos de fotografia, sense deixar de banda el dia a dia amb la càmera al damunt. Actualment les seves inquietuds es mouen per experimentar amb diferents tècniques fotogràfiques per aconseguir trobar un equilibri entre fotografia i pintura. Coautor amb Gerard Quintana del llibre Més enllà de les estrelles, èxit del Sant Jordi 2012.

Preu

Més informació