
La lluita antifeixista en els camins transfronterers
Aquesta exposició sorgeix d'un dels treballs centrals de l'Amical. "La nostra tasca és recuperar la memòria a partir d'informes, cròniques i relats que van fer els guies dels maquis de les rutes que travessaven el Pirineu" explica Valls. "Eren rutes molt importants perquè eren els camins que utilitzaven per connectar la resistència interior amb les direccions polítiques com eren el Partit Comunista d'Espanya i el PSUC" relata. "Aquestes rutes permetien el traspàs de guerrillers i propaganda o comunicacions" diu. De fet, part de l'activitat ha estat situar aquestes rutes en el Google Maps i recuperar totes les històries al voltant. "En l'exposició podem veure les cases de suport, els guies, els llocs on hi havia hagut enfrontaments amb la Guàrdia Civil" explica. Aquest és el resultat d'una feina que va començar l'any 2020 i que ha tingut una funció divulgativa. "El que volíem també és proposar aquestes rutes com a rutes excursionistes, perquè els maquis no s'inventaven camins sinó que utilitzaven els que ja feia servir la gent" explica. En els pobles propers a la frontera han anat senyalitzant a través de faristols fets pel Memorial Democràtic.
Tres rutes que travessaven la frontera i la vida quotidiana
"No estem parlant de gent aventurera que estava a la muntanya sinó de persones amb una forta ideologia i una acció política que en molts casos els va costar la vida" explica Valls, amb relació a l'activitat dels maquis en un entorn de persecució, ja que el règim franquista estava relacionat amb el feixisme italià i el nazisme" explica. 'Les rutes del Maquis. Camins d'esperança i llibertat' gira al voltant de tres rutes importants, la ruta de Prats de Molló fins a Manlleu; la de Prats de Molló fins a Vidrà (Osona), del poble de La Manera fins a Cantonigròs. Aquest últim anava del Vallespir a la Plana de Vic i es feia de nit. El viatge, de gairebé una setmana, sortia de La Manera o de Serrallonga. Travessava la frontera pel Coll de les Falgueres i anava en direcció a Talaixà. Evitaven Oix, on hi havia una caserna de la Guàrdia Civil, passant per la muntanya de Santa Bàrbara de Pruneres i Sant Eudald de Jou. Travessaven el riu Fluvià per sota el cingle de Castellfollit i pujant per Sant Julià del Mont arribaven a Santa Pau. Seguien cap a les Medes i Sant Esteve de Llémena, on tenien cases de suport per descansar. L’itinerari a peu acabava a les estacions de tren d’Hostalets de Balenyà, Centelles o Aiguafreda, que eren menys vigilades.
A l'exposició hi ha fotografies, roba, armes, i materials de propaganda. "Hi ha informació curiosa com els falsificadors de documentació del Partit Comunista que s'encarregaven de generar documents d'identitat falsos per poder entrar o agafar els transports" diu Valls. "En realitat, tenim poques mostres físiques d'aquella època, moltes es van perdre, o la derrota final també va suposar la destrucció d'aquesta memòria i aquests objectes" continua.
Era una vida quotidiana, perillosa, havien de caminar de nit per no ser vistos. Dormien de dia amagats. Era una vida molt dura, vivint a l'aire lliure. Algun mas els deixava dormir a la pallissa, però posaven en compromís a aquella gent. Havien d'estar físicament preparats, eren com uns Kilian Jornets. I feien rutes superràpid, d'una forma rècord. Les relacions amb la gent dels masos, la gent tenia por però si simpatitzaven amb la causa podien ajudar o podia ser que et delatessin. Eren persones molt joves. Molts d'ells van perdre la vida en aquest intent de fer caure la dictadura.
La vida quotidiana a la muntanya també queda palesa a l'exposició. "Era una vida perillosa, caminaven de nit per no ser vistos. I la vida a l'aire lliure era dura, ja que havien de dormir al ras. En alguna ocasió els deixaven dormir als masos, però no era habitual per por a que els delatessin" explica. "Eren joves i forts. Jo sempre dic que eren com Kilians Jornets corrent per la muntanya" afirma.
Història de l'AMICAL
La història de l’Amical comença i s’enllaça amb la de la Comissió Cisquet, perquè quan el 2019 morí un dels darrers guerrillers catalans, Lluís Martí Bielsa, els membres de la Comissió Cisquet veuen que aquesta tradició de lluita per uns ideals antifeixistes podria acabar-se amb la seva desaparició i decideixen fer un pas endavant i constituir-se com a Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya. "La meva participació és per conviccions polítiques evidentment; pel fet de pertànyer una família antifranquista i perquè sempre he tingut interès pel passat i per la història" diu Valls, que viu a la Garrotxa des de fa 7 anys. Part de la seva tasca ha girat al voltant de la recuperació de la història de Francesc Serrat i Pujolar, en Cisquet, un maquí olotí que morí molt jove, amb 24 anys, afusellat al Camp de la Bota. Aquesta història era com moltes altres, però també tenia quelcom d’especial perquè en Cisquet representava un jove lluitador que no va dubtar en arriscar la seva vida.

















