,
04/01/2016
Cinema i Art

Cheap Thrills (2013)

Ja som 2016! Any nou. Vida nova? Com cada cap d’any sol haver-hi en nosaltres l’actitud de tornar a començar, que amb Gener canviarem allò dolent del nostre entorn i nosaltres mateixos, que ens realitzarem com a persones; però llavors torna la rutina, els mateixos hàbits, i totes les nostres bones intencions acaben on són les dels altres anys. Podem afirmar que voler canviar per cap d’any, acabar amb la nostra rutina opressora i depressora, esdevé una rutina més: la rutina de les falses promeses de canvi. I per això per a començar l’any vull proposar-vos Cheap Thrills, de E. L. Katz, una comèdia negra negríssima que si bé no ens canviarà la vida, podria ser una bona obra per a començar a preguntar-nos i reflexionar sobre la vida que tenim i el poder que conferim sobre nosaltres a allò que ens envolta.

Cheap Thrills com a bona comèdia, intel·ligent i efectiva, fa riure vista superficialment però resulta molt seriosa si s’aprofundeix en els temes que toca. La mateixa pel·lícula ens ajuda a això, començant molt alegre i perdent pel camí el riure fàcil per un humor negre, tan negre, que només els més aficionats a allò morbós poden entendre com a humor. Però que ningú s’espanti, hi ha certa violència però acostumats al que estem no és excessiva  ni exagerada.

I de què tracta Cheap Thrills? Doncs d’un home normal i corrent, Craig (Pat Healy), casat amb una meravellosa esposa que li dóna suport i amb una criatura d’un any. Craig era escriptor, i un de molt bo, però la literatura no paga les factures. Avui Craig treballa en un taller de cotxes. Si en pocs dies no paga, el desnonaran. Vol parlar amb el seu cap per a que l’apugin el sou. La seva sorpresa és que és acomiadat per reestructuració de plantilla. Craig, desolat, no torna a casa. Es perd en un bar i allà, entre beguda i beguda, retroba a Vince (Ethan Embry), un amic de l’institut, aventurer i problemàtic. Quan apareix l’atractiva Violet (Sara Paxton) i Colin (David Koechner), un matrimoni jove que no té problemes en gastar cents de dòlars en begudes cares per a invitar als dos amics, ni Craig ni Vince poden sospitar a on els hi portarà la temptació d’uns rics que per diversió aposten diners. És divertit a veure qui pot beure la copa més ràpid per 50 dòlars, 100 dòlars per qui aconsegueixi primer que una dona del bar li faci una bufetada. Però què passa quan comencen a demanar coses perilloses o immorals? Ningú ho faria, és clar. Mai! Ni per 1000 dòlars? O 2000? O 5000? Què estaries disposat a fer si t’oferissin a canvi 25 o 50 mil?

I aquesta és la gràcia de Cheap Thrills i la seva comicitat tràgica. Un home normal, ingenu, fidel i recte moralment, bona persona, que de sobte podria acabar amb un moment amb els seus problemes econòmics, o més, perquè per què conformar-se amb poc? E. L. Katz ens porta a un experiment interessant, molt distret, que podria ser perfectament una obra teatral atès que quasi tot succeeix en la casa del matrimoni ric i excèntric. Es pregunta què podria arribar a fer una persona a canvi de diners. No és una pregunta nova. No és una història nova en l’art. Però Cheap Thrills ho fa amb molt de talent, gràcia i força. La imatge final és tot un poema. Vegeu-la. Opineu. Pregunteu-vos si vosaltres faríeu el mateix? Segurament direu que no. Pregunteu-vos ho de nou.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

24/05/2016
Fa poc vaig veure —gràcies a l’estimat cinema Truffaut— la guanyadora de l’últim festival de Sitges: The Invitation. No n’havia sentit a parlar gens.
10/05/2016
Vuit mesos enrere (que lluny queda!) vaig parlar a Seqüència de Fritzcarraldo (1982) http://surtdecasa.cat/girona/blogs/sequencia/fritzcarraldo-1982.
04/05/2016
Takashi Miike, enfant terrible del cinema, no deixa mai de sorprendre tant a aficionats com a estranys.
12/04/2016
Tot i que Ingmar Bergman encara treballaria com a director de telefilms i teatre, al 1982 signà el seu llegat cinematogràfic —un dels més llargs i importants de la història del cinema!— amb Fanny and Alexander (Fanny och Alexander
05/04/2016
En el món del cinema comercial estem dolgudament acostumats a tràilers on en dos minuts i mig se’ns diu tota la pel·lícula.
22/03/2016
Entre els pares del cinema trobem a Dinamarca un home amb un estil molt peculiar anomenat Carl Theodor Dreyer (1889-1968). No és exagerar dir que sense Dreyer la història del cinema podria haver estat molt diferent.
15/03/2016
Sempre resulta interessant anar als orígens de l’obra d’un artista i conèixer la seva opera prima.