,
04/01/2016
Cinema i Art

Cheap Thrills (2013)

Ja som 2016! Any nou. Vida nova? Com cada cap d’any sol haver-hi en nosaltres l’actitud de tornar a començar, que amb Gener canviarem allò dolent del nostre entorn i nosaltres mateixos, que ens realitzarem com a persones; però llavors torna la rutina, els mateixos hàbits, i totes les nostres bones intencions acaben on són les dels altres anys. Podem afirmar que voler canviar per cap d’any, acabar amb la nostra rutina opressora i depressora, esdevé una rutina més: la rutina de les falses promeses de canvi. I per això per a començar l’any vull proposar-vos Cheap Thrills, de E. L. Katz, una comèdia negra negríssima que si bé no ens canviarà la vida, podria ser una bona obra per a començar a preguntar-nos i reflexionar sobre la vida que tenim i el poder que conferim sobre nosaltres a allò que ens envolta.

Cheap Thrills com a bona comèdia, intel·ligent i efectiva, fa riure vista superficialment però resulta molt seriosa si s’aprofundeix en els temes que toca. La mateixa pel·lícula ens ajuda a això, començant molt alegre i perdent pel camí el riure fàcil per un humor negre, tan negre, que només els més aficionats a allò morbós poden entendre com a humor. Però que ningú s’espanti, hi ha certa violència però acostumats al que estem no és excessiva  ni exagerada.

I de què tracta Cheap Thrills? Doncs d’un home normal i corrent, Craig (Pat Healy), casat amb una meravellosa esposa que li dóna suport i amb una criatura d’un any. Craig era escriptor, i un de molt bo, però la literatura no paga les factures. Avui Craig treballa en un taller de cotxes. Si en pocs dies no paga, el desnonaran. Vol parlar amb el seu cap per a que l’apugin el sou. La seva sorpresa és que és acomiadat per reestructuració de plantilla. Craig, desolat, no torna a casa. Es perd en un bar i allà, entre beguda i beguda, retroba a Vince (Ethan Embry), un amic de l’institut, aventurer i problemàtic. Quan apareix l’atractiva Violet (Sara Paxton) i Colin (David Koechner), un matrimoni jove que no té problemes en gastar cents de dòlars en begudes cares per a invitar als dos amics, ni Craig ni Vince poden sospitar a on els hi portarà la temptació d’uns rics que per diversió aposten diners. És divertit a veure qui pot beure la copa més ràpid per 50 dòlars, 100 dòlars per qui aconsegueixi primer que una dona del bar li faci una bufetada. Però què passa quan comencen a demanar coses perilloses o immorals? Ningú ho faria, és clar. Mai! Ni per 1000 dòlars? O 2000? O 5000? Què estaries disposat a fer si t’oferissin a canvi 25 o 50 mil?

I aquesta és la gràcia de Cheap Thrills i la seva comicitat tràgica. Un home normal, ingenu, fidel i recte moralment, bona persona, que de sobte podria acabar amb un moment amb els seus problemes econòmics, o més, perquè per què conformar-se amb poc? E. L. Katz ens porta a un experiment interessant, molt distret, que podria ser perfectament una obra teatral atès que quasi tot succeeix en la casa del matrimoni ric i excèntric. Es pregunta què podria arribar a fer una persona a canvi de diners. No és una pregunta nova. No és una història nova en l’art. Però Cheap Thrills ho fa amb molt de talent, gràcia i força. La imatge final és tot un poema. Vegeu-la. Opineu. Pregunteu-vos si vosaltres faríeu el mateix? Segurament direu que no. Pregunteu-vos ho de nou.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

28/09/2016
En un poble fred dels Estats Units viu Lars (Ryan Gosling) en el garatge dels seus pares, difunts, apartat de la casa principal habitada pel seu germà (Paul Schneider) i la seva dona (Emily Mortimer).
19/09/2016
Jose (Antonio de la Torre) viu en un pis gran, en un bon barri, mai somriu, sempre està sol, en el seu temps lliure li agrada travessar la ciutat i anar a un petit bar de la zona obrera de Móstoles, on beure i jugar a cartes amb els habitants de l
12/07/2016
Una de les primeres pel·lícules de les quals vaig parlar a Seqüència va ser Blue Ruin (2013), de Jeremy Saulnier, una obra de venjança de gran direcció i un gran i entranyable actor protagonista, Macon Blair, amb decisions estètiques
28/06/2016
Ja ha arribat l’estiu, la calor comença a emprenyar i s’inaugura oficialment l’època de tardes o nits al sofà després d’un dia de platja on només bé de gust veure una pel·lícula lleugera.
21/06/2016
Abans de començar a escriure aquest article poso Tear Me Down, la primera cançó que sona a Hedwig and the Angry Inch.
07/06/2016
Si hagués de fer una llista dels millors països a l’hora de fer cinema, sens dubte triaria Dinamarca com a un dels meus preferits.
31/05/2016
Fa cosa d’un mes ja vaig dedicar aquesta secció a un autor japonès, Takeshi Miike, i tot i que procuro ser variat, no he pogut evitar tornar a l’arxipèlag nipó amb un altre cineasta que gaudeix trencant les expectatives i atrevint-se amb moments e