,
23/01/2017
Cinema i Art

The Yellow Sea (2010)

A la frontera entre Xina, Rússia i Corea del Nord hi ha la prefectura autònoma coreana de Yanbian, dins la República popular de Xina. Lloc remot i desconegut a casa nostra, aquesta àrea freda i única (on els coreans viuen entre la seva llengua i cultura i la xinesa ) és el punt de partida de The Yellow Sea, la segona de les tres pel·lícules dirigides per Na Hong-jin, thriller fosc i intens, una història de violència narrada amb molt d’estil i maduresa.

The Yellow Sea (Hwanghae) presenta la capital Yanji com una ciutat depriment, d’alts edificis grisos identificables amb la Xina urbana i l’herència soviètica. Gu-nam (Ha Jung-woo) es el nostre protagonista que malviu en aquesta ciutat, un taxista amb molts de deutes a causa de la seva addicció a les apostes. La seva dona va anar-se’n a treballar a Corea del sud amb la promesa que enviaria diners, d’això ja fa un any. Gu-nam, desesperat i amb una filla que cuida la seva àvia, veu la oportunitat de tornar a començar de nou i trobar a la seva muller quan un cap mafiós local anomenat Myun Jung-hak (un genial i carismàtic Kim Yoon-seok) li proposa saldar els seus deutes i pagar-li una gran suma de diners a canvi de matar a un home a Ulsan, Corea del sud. Un cop ha acceptat, té dues setmanes per a fer el treball i tornar a casa amb el polze de l’home; sinó la seva família pagarà les conseqüències.

I així comença una història llarga i intensa sobre les misèries humanes, filmada amb realisme i gran intel·ligència a partir del principi de “no diguis; mostra”. L’argument, en un principi senzill, es va complicant poc a poc amb una corba ascendent perfectament estudiada transformant un ritme pausat i silenciós a una inesperada voràgine inexorable de violència exagerada on s’involucra a la policia i a dues màfies confrontades.

El missatge és clar: la violència genera més violència. La trama de mentides, corrupció i injustícies força al límits la humanitat del protagonista en una persecució inclement primer per a la supervivència, i llavor per a la venjança. És doncs aquesta una pel·lícula d’acció amb guió, de violència amb realisme, de persones amb profunditat i cor. També, és clar, com sol ser present en les produccions coreanes, hi ha lloc per a la comèdia, negra, la qual dóna alguns moments de inversemblança buscada per a que l’espectador pugui respirar.

I no sé què més podria afegir. Crítica social, trama noir i acció impressionant. A veure-la!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

09/01/2017
El cinema fantàstic i de terror des de fa molt (o potser des de sempre) que es basa en la seva majoria en trucs previsibles i senzills, amb un guió simple que permeti un gaudi fast-food.
12/12/2016
Al llibre VII de la República, Plató ens explica a través de Sòcrates la universal Al·legoria de la caverna.
28/11/2016
Ahir vaig veure l’última pel·lícula del banyolí Albert Serra, un dels cineastes més innovadors del panorama europeu, i també potser dels més difícils de veure.
17/11/2016
Com a amant de terror, sóc una víctima més de la cantarella “ja res fa por”. El consum de pel·lícules del gènere al llarg dels anys ha fet que la por passés a ser espants i els espants a sorpreses ridícules i previsibles.
03/11/2016
Resulta enutjós no saber de certes pel·lícules que en teoria estan projectant en el cinema mentre em menjo els mocs sense saber de la seva existència.
19/10/2016
Sense que fos la meva intenció seguim en terres nipones, aquesta vegada retornant al director Takashi Miike, una de les bèsties negres del món del cinema.
12/10/2016
Ja fa temps que tenia ganes de portar al blog alguna pel·lícula d’animació. Però quina per començar? I agradarà la idea?