,
23/01/2017
Cinema i Art

The Yellow Sea (2010)

A la frontera entre Xina, Rússia i Corea del Nord hi ha la prefectura autònoma coreana de Yanbian, dins la República popular de Xina. Lloc remot i desconegut a casa nostra, aquesta àrea freda i única (on els coreans viuen entre la seva llengua i cultura i la xinesa ) és el punt de partida de The Yellow Sea, la segona de les tres pel·lícules dirigides per Na Hong-jin, thriller fosc i intens, una història de violència narrada amb molt d’estil i maduresa.

The Yellow Sea (Hwanghae) presenta la capital Yanji com una ciutat depriment, d’alts edificis grisos identificables amb la Xina urbana i l’herència soviètica. Gu-nam (Ha Jung-woo) es el nostre protagonista que malviu en aquesta ciutat, un taxista amb molts de deutes a causa de la seva addicció a les apostes. La seva dona va anar-se’n a treballar a Corea del sud amb la promesa que enviaria diners, d’això ja fa un any. Gu-nam, desesperat i amb una filla que cuida la seva àvia, veu la oportunitat de tornar a començar de nou i trobar a la seva muller quan un cap mafiós local anomenat Myun Jung-hak (un genial i carismàtic Kim Yoon-seok) li proposa saldar els seus deutes i pagar-li una gran suma de diners a canvi de matar a un home a Ulsan, Corea del sud. Un cop ha acceptat, té dues setmanes per a fer el treball i tornar a casa amb el polze de l’home; sinó la seva família pagarà les conseqüències.

I així comença una història llarga i intensa sobre les misèries humanes, filmada amb realisme i gran intel·ligència a partir del principi de “no diguis; mostra”. L’argument, en un principi senzill, es va complicant poc a poc amb una corba ascendent perfectament estudiada transformant un ritme pausat i silenciós a una inesperada voràgine inexorable de violència exagerada on s’involucra a la policia i a dues màfies confrontades.

El missatge és clar: la violència genera més violència. La trama de mentides, corrupció i injustícies força al límits la humanitat del protagonista en una persecució inclement primer per a la supervivència, i llavor per a la venjança. És doncs aquesta una pel·lícula d’acció amb guió, de violència amb realisme, de persones amb profunditat i cor. També, és clar, com sol ser present en les produccions coreanes, hi ha lloc per a la comèdia, negra, la qual dóna alguns moments de inversemblança buscada per a que l’espectador pugui respirar.

I no sé què més podria afegir. Crítica social, trama noir i acció impressionant. A veure-la!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

17/05/2017
Una dona camina sola per les praderes gèlides. El vent feréstec flagel·la el vestit blau i el sacseja entre les plantes. Sembla com si aquest camp, que mira cap al cel, fos ell mateix infinit.
11/04/2017
El món de l’animació japonesa i Catalunya podem afirmar que sempre ha tingut una relació especial.
28/03/2017
L’altre dia vàrem anar a veure Grave, l’opera prima múltiplement premiada de la cineasta francesa Julia Ducournau.
14/03/2017
La literatura moderna neix a principis del segle XX com oposició a la novel·la realista imperant durant la segona meitat del segle XIX.
23/02/2017
Poc després que s’estrenés Tarde para la ira, va arribar a la cartellera també Que Dios nos perdone
06/02/2017
Sovint quan es parla d’una pel·lícula, s’obvia un dels personatges més importants de la mateixa: l’escenari. L’habitació parla de qui l’habita. La ciutat de l’humor i quotidianitat de qui la caminen.
23/01/2017
A la frontera entre Xina, Rússia i Corea del Nord hi ha la prefectura autònoma coreana de Yanbian, din