Clara Garí: "L’art i la creació són el centre de la conferència, no en són un tret perifèric"

Girona, Olot i Vic acolliran la trobada internacional Art del Caminar i Geografies Relacionals del 5 al 9 de juliol. Es tracta d’unes jornades impulsades per la Nau Côclea, Centre de Creació Contemporània de Camallera, que ja des del 2014 organitza el Grand Tour, una caminada de 300 quilòmetres amb artistes. La trobada té com a centre el caminar com a perspectiva des d’on mirar, analitzar i comprendre el món en què vivim. Hi ha programades tant comunicacions i ponències com tallers més artístics. Al web Art del Caminar es pot trobar la programació i la informació per poder-hi assistir. Hem parlat amb Clara Garí, directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea.

- Des de la Nau Côclea organitzeu un punt de trobada per a artistes, investigadors i educadors en què el tema principal és l’acte de caminar.
De fet, som com una xarxa europea de diversos centres. S’ha fet dues vegades a Grècia, una a Portugal i ara es fa aquí. D’una banda, hi ha artistes que practiquen el caminar com a pràctica artística, i d’altra banda, es tracta d’una cosa molt transversal, perquè el fet del caminar és molt interdisciplinari. És una estratègia que, per exemple, els urbanistes fan servir per fer recerca en el paisatge; de creació de comunitats, perquè enforteix les relacions humanes; un tema de salut física, o de la relació entre la salut física i la salut mental. Hi ha molts fils per estirar. I, en aquest cas, l’art i la creació són el centre de la conferència, no en són un tret perifèric.

- A què et refereixes a tenir el caminar com a pràctica artística?
Igual que la performance és una pràctica i una actitud, el caminar en si mateix també es pot enfocar com una pràctica artística. Hi ha diferents exemples, com ara Simon Faithfull, que va caminar tot el meridià de Greenwich, des d’un pol fins a l’altre, i va mostrar l’arbitrarietat d’aquest meridià i el colonialisme d’haver situat el punt zero a Anglaterra. També hi ha una noia que ha sortit de Granada i va a Dinamarca, amb una caminada que es diu The Walk, i la fa com a creació i també com a reclam de la urgència del canvi climàtic. 

- En aquest mateix sentit, vosaltres organitzeu el Grand Tour, una caminada de 300 quilòmetres a l’estiu.
Hi ha moltes caminades, com és el cas del Grand Tour, que posen l’accent sobre la part artística en comunitat. Compartint amb la comunitat el projecte d’un artista, a més d’enfortir la comunitat, es crea una obra que no té una autoria personal, sinó que és una obra col·lectiva. Hi ha gent d’arreu del món, d’Austràlia, Sudàfrica o Canadà que està fent coses d’aquestes, és una cosa molt transversal. 

- Feu un format de trobada diferent. És alhora un congrés i un esdeveniment artístic. Hi ha ponències però també tallers i passejades.
Aquest encontre té de diferent amb altres congressos que no és exclusivament teòric, sinó que els matins hi ha ponències amb un format tradicional i acadèmic, i en canvi a les tardes hi ha intervencions d’artistes que proposen performances, caminades o intervencions que tenen a veure amb mirar, amb sentir el cos i relacionar-ho amb el paisatge.

- Què hi aporta aquest format?
Hi aporta moltíssim. Precisament el problema és que està tot molt compartimentat. Els protocols acadèmics tenen un ritual, les activitats artístiques tenen una altra manera de fer, i al final coneixements que es podrien transferir d’un lloc a un altre no es transfereixen perquè els formats estan massa compartimentats. El fet de poder conviure durant cinc dies artistes, científics, gent del món de l’arquitectura, la política, l’antropologia o la sociologia sota la perspectiva de l’art, que és una forma de coneixement molt més oberta, és una oportunitat.

 

Una caminada al llac Prespes a Grècia | Foto: Cedida
- Com has dit, no és el primer cop que es fa una trobada així, sinó que ja s’ha organitzat a Grècia i Portugal. Com va sorgir?
Ha sigut espontàniament aquí i allà. No és que hi hagi organitzadors d’una sola cosa a diferents països. Sinó que a Grècia, l’Escola de Belles Arts de Florina de la Universitat de Macedònia del Nord va començar a fer caminades per encoratjar la mirada del paisatge dels estudiants d’art. A Portugal, Guimaraes, la Facultat d’Arquitectura va pensar que seria bo fer caminades amb els estudiants per conèixer l’arquitectura des d’una experiència vital. I nosaltres fa vuit anys que fem el Grand Tour, una caminada de 300 quilòmetres amb artistes de totes les disciplines. Ho hem fet des d’un centre d’art contemporani precisament per alliberar l’art d’aquest encotillament de la sala d’exposicions. Per precisament poder dedicar a una obra tres dies, si convé. A la confecció, l’emoció, a viure-la. I donar l’oportunitat a un artista de fer una cosa en trànsit, de manera nòmada i no de tancar-la dins les quatre parets d’un museu.

- Des de llocs diferents ha sorgit el mateix interès.
Sí. A poc a poc ens coneixem més, perquè hem anat participant uns a les activitats dels altres. De moment no hem organitzat res conjuntament, però no ens contraprogramem. Estem en contacte i planifiquem estratègicament com podem col·laborar, com podem assistir tots a les activitats dels altres. I si en un futur arriba aquest finançament europeu que hem demanat, llavors estarem en condicions de fer un projecte conjunt i més ambiciós.

- Heu rebut propostes artístiques i de comunicacions interessants per participar?
Moltes. Fa tres mesos no n’havíem rebut gairebé cap i estàvem preocupats. Perquè aquest encontre a Catalunya s’havia de fer fa dos anys, i ara encara semblava que la gent no estava convençuda que podia viatjar. Actualment tenim més de cent participants inscrits. A part dels ponents i artistes que presenten alguna activitat, també es pot venir a escoltar les conferències, fer els tallers, participar en els debats. Es pot venir tant els cinc dies com un sol dia.

- És un projecte de la Nau Côclea però amb la col·laboració d’altres agents territorials.
Ha sigut molt important, a part del recolzament de la xarxa internacional, la col·laboració territorial de la Universitat de Girona, per exemple, des de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial; a Olot l’Ajuntament ens ha ajudat; l’Observatori del Paisatge ens ha aportat tot el seu coneixement; l’Hospital d’Olot també ens acull i a més està fent recerca de com el tema de les humanitats ens pot ajudar amb la salut; la Universitat de Vic o el Casino de Vic. En comptes de tancar-nos, ens hem expandit i hem teixit complicitats a nivell territorial. Han aportat coneixements, propostes en el disseny del programa, espais, suport econòmic o organització. Cadascú ha posat el seu granet de sorra, perquè si no una unitat tan petita com la Nau Côclea és impossible de fer tot això sola.

 

El col·lectiu italià Marsala Project hi participarà convidat pel Sismograf d’Olot | Foto: Cedida
- En un món en el qual estem envoltats de tecnologia, vosaltres reivindiqueu una activitat molt primària, com és el caminar. Només ens necessitem a nosaltres mateixos per fer-la. Com encaixa tot això en el moment actual?
Amb la pandèmia, els que vivíem en zones molt rurals al confinament hem pogut caminar més que mai. Aquesta relació del cos amb la ment és molt important. Crec que és una tendència de l’art del caminar el fet que no és només un tema de cos com si fos un esport, ni només de ment com si fos una intel·lectualitat, sinó una cosa que va i ve, del cos a la idea, al coneixement, de l’art a la salut, de no deixar-se el cos enrere. I, de fet, amb les coses que presentarem també hi ha tecnologia, locative media, un sector de l’art de caminar que organitza el caminar a través del mòbil: uneix una cosa digital, molt tecnològica, amb el cos, una cosa molt física. Tecnologia i cos tampoc han d’anar necessàriament separats. Són eines i les fem servir quan ens convenen. Nosaltres tenim dues propostes d’artistes que treballen amb això.

- Una d’aquestes propostes és una “caminada sonora”. Peces amb àudio que es poden escoltar caminant. En què consisteixen aquestes peces?
Es tracta d’una app que te la descarregues al mòbil. En el cas de la Devesa de Girona, en funció de les direccions que agafis dins del perímetre, sentiràs unes coses o unes altres. A Vic, hi ha la proposta de la Gemma Hanson, que tanca l’encontre, que també és una punk performance que es diu ‘I die like a country’.

- Tot això que aquí teoritzeu bastant, ho poseu en pràctica al Grand Tour?
Potser és una mica a la inversa. Ha sigut l’experiència del Grand Tour la que ha orientat tota la política i l’estratègia de la Nau Côclea cap a l’art del caminar. Ha estat el fet d’estar receptiu i disponible en aquest tema que ha portat a la descoberta que hi havia altra gent arreu del món amb els mateixos interessos. La idea del Grand Tour era augmentar la sensibilitat de la gent cap a les obres artístiques que es presentaven en unes caminades que duraven dies. A poc a poc ha evolucionat cap a una manera de fer art, tant els artistes com el públic, en comunitat.

- Qui vulgui participar com a oient a l’Art del Caminar pot?
Assistir tota la setmana té un preu de 40 euros. I només un dia en val 12. Al web hi ha tota la informació per apuntar-s’hi. I, a més a més, les tres nits estan ocupades per tres activitats nocturnes llargues. Aquestes tres les hem programat obrint l’encontre a la ciutadania i són per a tots els públics.