Els 5 paisatges desconeguts de les Terres de l'Ebre

Ermites, molins, camins antics i vistes extraordinàries des d'indrets poc transitats

Surtdecasa Ebre

28/01/2020

Entorn

Normalment identifiquem els llocs per les imatges que han estat més exposades. Així, es va configurant l'imaginari d'un indret que normalment pot tendir a la simplificació. Hem volgut fer l'exercici d'assenyalar també alguns paisatges que potser no són els més habituals però que tenen una bellesa extraordinària i també una memòria humana molt vinculada a la cultura d'aquest territori.

1. Veure el mar des del Montsià
La Foia és una vall situada entre les serres del Montsià i de Godall, tancada pel nord i oberta a la plana del Maestrat pel sud, on trobem les poblacions de Freginals, Ulldecona i Les Ventalles. És una zona rica en terres per al cultiu, amb oliveres a les vores i regadiu a la zona central, plena de marges, casetes de camp i camins per al seu pas natural. Us proposem una ruta que comença a l'Oficina de Turisme d'Ulldecona. És un recorregut circular que comença i acaba en dos dels lligallos més importants de la Foia (Sant Jaume i el de les Pedreres), i té dos pujades i dos baixades al Montsià. El recorregut és exigent, però ho compensa la bellesa i les vistes del mar i creua a l'altra vessant del Montsià. Té alguns trams complicats per a fer en BTT, però és fàcil i sense dificultat caminant.

Molí de la Vella a La Sénia
2. Els molins del riu Sénia
Al sud de les Terres de l'Ebre, trobem aquest itinerari de tres quilòmetres de distància, de baixa dificultat, que permet gaudir en família del valor natural i històric del riu Sénia. Un dels aspectes que demostren la petjada humana és el Molí la Vella, un edifici amb més de 900 anys d’història, ubicat al costat mateix del riu Sénia. Documentalment se'n tenen referències des del segle XIV, quan s’utilitzava com a molí fariner. Sobre el segle XVI se’l coneixia com a molí de Montserrada pel nom de la família propietària, els Montserrat, de Canet. Entre el segles XVII i finals del XIX s’hi van realitzar dos ampliacions per instal·lar-hi primer un molí i després una fàbrica de paper. Al segle XX, l’edifici ja tenia la fisonomia actual i era una de les tres fàbriques de paper actives al riu. Finalment, als anys 50 s’hi va instal·lar una fàbrica de gel que va funcionar fins a la generalització dels frigorífics domèstics als anys 70. En caure en desús, l’edifici es va anar afonant fins que a finals dels anys 80 l’Ajuntament de la Sénia el va adquirir i en va iniciar el procés de rehabilitació.

3. Camí de Sant Jaume a l'Ebre
Com sabem, el Camí de Sant Jaume és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume. Durant tota l'edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l'època actual ha tornat a prendre un gran auge. A les Terres de l'Ebre, també hi trobem aquests camins històrics. A la sortida de Gandesa, seguint els senyals pelegrins, es passa per la plaça principal seguint els símbols jacobeus que l'Ajuntament ha col·locat en places i que descendeixen cap a la part més baixa del poble, on els ramaders i industrials del lloc han aixecat les seves naus agrícoles. De seguida es pren la carretera que condueix a Nonasp i que discorre per una petita vall. Com a dos quilòmetres aproximadament, un creuer, completament restaurat que es troba a l'esquerra assenyala que hem d'abandonar aquesta calçada i seguir per un camí de concentració que parteix cap a la muntanya pel mateix costat. Per canals i petits barrancs continua el camí fins que s'albira una masia a la qual no cal arribar, ja que uns 300 metres abans la ruta pren un altre camí a l'esquerra, pel qual s'ascendeix fins un planell que caminarem durant un llarg trajecte, passant entre camps de cereal, vinyes i pinedes.

Serra de Llaberia I Foto: Consorci de la Serra de Llaberia
4. Perduts a la serra de Llaberia
La serra de Llaberia, potser una de les grans desconegudes de les Terres de l'Ebre, eclipsada pel gran massís dels Ports. Us proposem una ruta per conèixer-la millor. Des de Colldejou, l'etapa 19 del GR-7 avança seguint el sender que portava de l'etapa 18 deixant enrere en el camí un centre hípic abans de prendre una pista d'ascens a un coll. De forma suau, trobem en el camí els passos de la variant GR 7.3 mentre que, més endavant, la nostra ruta comença a baixar deixant les crestes de la Serra de Llaberia a l'esquerra. Més endavant, després d'ascendir un tram per unes empinades parets, hem de creuar a l'altre costat per trobar el camí en descens de la pista. Així, continuem la ruta fins a trobar un gir a l'esquerra en el nostre itinerari que, en direcció sud-oest, ens porta a connectar amb un sender de bon ferm pel qual començar a ascendir en ziga zaga.

El pas del Portell ens espera més endavant amb les vistes del cim de la mola de Colldejou i, deixant enrere aquesta zona, el sender avança en un suau descens per l'altre vessant que ens porta fins a un rierol. Després de creuar-lo, trobem en el camí el llogaret de Llaberia, a gairebé sis quilòmetres de distància del començament de l'etapa. Continua el següent tram en descens, endinsant-se més endavant en un barranc pel qual baixem des de la part més alta cap a la seva zona més profunda. El camí que prenem destaca pel seu bon estat i, entre espessa vegetació, va a parar al fons del barranc. Allà, trobem un carril amb els pilars d'un vell pont i, per ell, comencem un ascens suau amb el qual sortim, a poc a poc, del barranc. El GR 7 desemboca en una zona de vinyes i continua el seu camí fins a trobar, una mica més endavant, el desviament cap a Capçanes. L'enllaç amb el PR-C 92, la Fou, Mas del Collet o en enllaç amb el PR-C 88 apareixen també en l'itinerari abans de trobar, a l'esquerra del camí, el punt més alt del recorregut: el Montalt.

5. Els Ròssecs
En aquest cas, no ens podem resistir a entrar en el desconegut massís dels Ports, però potser per un indret poc conegut, que passa per l'ermita de Santa Magdalena amb la Font del Toscà tocant. Reconstruïda el segle XIX, propietat del capítol de la seu tortosina, comptava amb un edifici per a estiuejants a inicis de segle XX. Encara hi ha restes d'una masada amb grans murs a prop, en ruïnes. Junt amb el Mascà, són els dos centres tradicionals i històrics d'estiueig i de l'excursionisme d'aquestes muntanyes, els Ports. L’itinerari ens acosta als antics camins de ròssec de la vall d’en Caubet i de la Vallfiguera, per on es feia baixar la fusta tallada estimbant-la o arrossegant-la amb matxos des de les zones més escarpades i difícils. La part alta del recorregut permet gaudir d’unes bones vistes de la vall del Toscar i de les rases del Maraco. Davallem pel GR fins a la font dels Xorros, l’ermita de Santa Magdalena, i l’aparcament conegut com el Carregador, perquè era el lloc on antigament s’apilava la fusta.