'Yvonne, princesa de Borgonya': un magnífic retrat atemporal dels excessos del poder

La cia Teatrebrik, sota la direcció de Joan Gómez, estrena aquest vespre la comèdia àcida del polonès Witold Gombrowicz

Nina Pagès

02/10/2015

Espectacles

El príncep Felip s’avorreix. Té una vida plena de capritxos, dones boniques, poder i festes, però, tot i així, l’arrogant i pretensiós jove decideix desafiar la seva família prometent-se amb Yvonne, una noia lletja, esprimatxada, anèmica i apàtica que crea rebuig arreu on desfila. Aquesta és la història d’Yvonne, princesa de Borgonya’, la primera peça teatral de Witold Gombrowicz, del 1935.

La companyia banyolina Cia Teatrebrik recupera la comèdia cruel, absurda i visceral del dramaturg i filòsof polonès per portar-la al Festival Temporada Alta. Sota la magnífica direcció del dramaturg Joan Gómez Ponsetí, aquesta paròdia shakespearinana ens proporciona, també, una mirada incisiva i punyent a les clavegueres del poder i, especialment, a la monarquia.

Per fer-ho, se serveix d’un elenc del territori de categoria. Destaquen, especialment, David Marcé, el príncep, de mirada deliciosament malèfica, Cristina Cervià, la reina, i Pep Vila, el rei, encarnant el patetisme a la perfecció. Una de les sorpreses ha estat Cisco Cruz, un jove actor que, mitjançant una interpretació delicada i suggerent, ha construït una Yvonne més que a l’alçada. Gràcies a una aconseguida indiferència i fragilitat gairebé místiques, Cruz ens porta a preguntar-nos si el seu personatge és la clau per respondre a certes qüestions filosòfiques de primer nivell. A banda d'una noia repugnant, Yvonne significa alguna cosa més? Durant tota la obra, veiem com el seu personatge actua, en molts casos, de mirall, per tal de reflectir i descobrir als membres de palau els seus propis pecats, les seves misèries i hipocresies.

Per completar l'equip, trobem diversos personatges de la cort, escollits també amb encert, com són els actors, actrius i cantants Llorenç Gómez, Rafael Ferre, Íngrid Calpe, Eduard Serra, Teresa Solà, Gemma Olivas, Maria Jover, Pol Calmada i Salvador Duran.

La banda sonora, dirigida per David Costa, és un dels elements que ajuden a integrar la història i teixir l’atmosfera de la peça. Sembla que es tracta d’un recurs que agrada al dramaturg Joan Gómez, ja que també era present, amb un pes expessiu important, a la seva darrera obra ‘No ens fa falta tenir por’, en què feia cantar els seus personatges principals durant les escenes finals. Els músics, també de denominació d’origen, són Adrià Dilmé, Aleix Pagès i Arnau Torrent, del grup Germà Negre, Oriol Pujolràs i Lluís Busquets, aquest últim membre de Morgat Morgat.

L’estètica i decoració ens transporten, intuïm, a un país incert del segle XVIII o XIX, però, la veritat és que en més d’una ocasió podríem pensar que es tracta d’una al·legoria del present, d’unes excentricitats i arcaismes que perfectament podrien encaixar a l'any 2015. La primera escena de l’obra ens mostra tots els personatges amagats al darrere de diversos marcs de quadre, la composició visual de la qual xoca i contrasta amb escenes musicals de temes contemporanis com 'Girls and boys' de Blur o 'Porcelain' de Red Hot Chili Peppers.

L'adaptació de Gómez d''Yvonne, princesa de Borgonya' és, en definitiva, una suma d'estils i interpretacions diveses que desemboca en una delirant i divertidíssima mostra de teatre amb majúscules. És una comèdia, és teatre de l'absurd, és una crítica a la monarquia i al seu entorn i, sens dubte, també és la història d’un adolescent crescut que inicia una rebequeria cruel i desmesurada per cridar l’atenció dels seus progenitors, com tants d'altres arreu del món.