Salvador Sunyer: “Estem en una situació en què feia molt temps que no ens trobàvem: no hi ha llibertat d’expressió”

La 27a edició del Temporada Alta arrenca el 5 d’octubre amb gairebé un centenar d’espectacles en cartell

Judit Monclús

20/09/2018

Espectacles

‘No volem callar’. És la declaració de principis amb què es presenta enguany la 27a edició del festival Temporada Alta, centrada en reivindicar la llibertat d’expressió i amb el repte de fer arribar les arts escèniques al major número de persones i de perfils ben diferents. Un total de 97 espectacles ompliran el calendari del 5 d’octubre al 10 de desembre amb propostes interdisciplinàries i d’abast internacional. En parlem amb Salvador Sunyer, director del festival.

"En un país petit com el nostre, que és molt potent escènicament, el que hem d’intentar és que les coses d’aquí es vegin a fora"

- En poques setmanes comença “el millor festival de tardor del sud d’Europa”. Què sent quan qualifiquen amb aquestes paraules el Temporada Alta?
Que són exageracions! [riu] És un festival que intentem que sigui el millor possible però sense competir amb ningú. Es tracta de tenir aquí una programació com la pot tenir qualsevol de les grans capitals europees. És veritat que és un festival diferent i que arriba a molta més gent que en altres casos perquè no solament arriba a qui va als teatres, també a les escoles, als instituts, fa que molta gent de fora vingui a Girona perquè hi ha molts espectacles internacionals que no veurien enlloc més, etc. A més, és un festival que no només programa espectacles sinó que també en produeix molts. N’hi ha que neixen aquí per llavors fer la seva vida.

- 27a edició i gairebé un centenar d’espectacles, la majoria dels quals representen un mirall en què es reflecteix el moment social actual i on feu d’altaveu a veus que surten dels discursos dominants. Què trobem en la programació d’aquesta edició?
Hi trobem una programació amb cent mirades diferents, no només sobre la realitat política o social, sinó també sobre coses que no són tan públiques. És a dir, hi ha espectacles sobre qüestions de gènere, violència masclista, l’abús de poder, el suïcidi, el desamor, la situació política que vivim en aquest moment, etc. La idea és que hi hagi tot un ventall de temes per poder tenir-ne una visió diferent de cadascun d’ells. En aquest cas, la que donen els artistes, que és diferent a la que llegim cada dia als diaris.

- En el context social i polític en què estem immersos, el Temporada Alta aixeca la veu a favor de la llibertat d’expressió amb l’eslògan ‘No volem callar’.
Aquest és un dels eixos del festival. En primer lloc, perquè estem en una situació en què feia molt temps que no ens trobàvem: no hi ha llibertat d’expressió. Hi ha gent a la presó per simples declaracions, temes o cançons que han fet o per coses que han dit en teatres o per opinions polítiques. És un dels temes troncals del festival que tractarem no només amb espectacles com el ‘Calla, Hamlet, calla’, sinó que també amb altres com per exemple ‘El color de la llum’, que tracta del paper que hi jugat el fotoperiodisme o ‘Un enemigo del pueblo’, dirigit per Àlex Rigola.

- A més, heu fet un vídeo promocional en aquest sentit amb la cantant Amaia interpretant ‘Soy rebelde’ de Jeanette...
Cada any, presentem el festival d’una manera diferent i fem un curt que en els últims anys ha obtingut diversos premis. Aquest any l’encàrrec era fer-lo centrat en la situació que vivim. És un curt que parteix d’una cançó de l’última època en què també es demanava la llibertat d’expressió, als anys setanta, i que torna a dir: senyors, han passat molts i molts anys però tornem a estar allà mateix.

- Pels indecisos, al web del festival hi feu una classificació molt especial dels espectacles: Noms i cares conegudes, Segell Temporada Alta, Actualitat a escena, Propostes trencadores i Diversió i entreteniment. Són a la vegada, els motius pels quals el públic hi assisteix?
Presentem una programació amb 97 espectacles i una persona que no és de l’ofici i s’hi perd. La gent del carrer ens pregunta què anar a veure però cada persona és diferent i no pots aconsellar el mateix espectacle a tothom. Vam decidir preparar uns filtres perquè la gent pugui seleccionar l’espectacle que vulgui anar a veure a partir de diversos criteris i basant-nos en una enquesta que vam fer al públic l’any passat en què demanàvem com es guiaven a l’hora de triar-los.

- Què implica que un espectacle porti el Segell Temporada Alta?
A l’enquesta que vam fer, la gent ens ho va definir: espectacles internacionals i de creació contemporània, Allò que en diríem entre cometes “més moderns”. En fer les seleccions, ens hem adaptat als criteris de la gent.

- La vocació internacional és una de les característiques del Temporada Alta: porta espectacles de fora i dona a conèixer propostes catalanes més enllà de les nostres fronteres. Quin paper hi juga aquesta internacionalització més enllà del festival?
En un país petit com el nostre, que és molt potent escènicament, el que hem d’intentar és que les coses d’aquí es vegin a fora. Ara mateix tenim com a exemple el cas de Flandes, en què el seu teatre actualment és el millor del món. De fet, al festival en tenim quatre espectacles aquest any. Aquí, nosaltres, en una setmana en què portem un centenar de programadors de tot el món, programem tres grans noms internacionals al costat de set o vuit espectacles d’aquí que podrien interessar els programadors de fora. En tres dies, veuen més d’una desena d’espectacles i es fan una idea del que es fa aquí. Això facilita que als seus països d’origen els contractin. A banda, també fem Temporada Alta a Buenos Aires, a Lima i a Montevideo on hi ensenyem espectacles catalans i, finalment, també fem produccions en què es barregen artistes d’aquí amb artistes de fora. Aquest any, per exemple, Lluís Homar estarà dirigit per Guy Cassiers a ‘La néta del senyor Linh’.

- Però al festival no hi cap només el teatre. S’obre a altres gèneres com el circ, la dansa, la música i el cinema. La diversificació dóna millors resultats que l’especialització?
És el reflex del que està passant. Avui en dia, les fronteres entre llenguatges artístics són molt difuses. Veus espectacles que quan et pregunten què és –dansa, teatre, música, circ–, ningú de nosaltres sap definir-ho exactament. Els llenguatges cada cop estan més barrejats així que, en la línia en què va el món, nosaltres fem un festival de les arts centrat especialment en la part escènica però fent que també hi entrin altres disciplines.

- Amb el repte principal de la llibertat d’expressió, a quins altres s’enfronta el Temporada Alta quan està gairebé a punt d’arribar a la trentena edició?
El principal repte que tenim és el d’arribar a tothom. Ja sabem que no tothom cap als teatres però hem aconseguit que, a pocs dies de començar el festival, ja s’hagin esgotat les entrades per a la final del VIII Torneig de Dramatúrgia. A més, per qüestions econòmiques, tenim entrades a preus reduïts per a joves de menys de 29 anys o per a gent que ho necessita. Llavors, el repte principal pels propers tres anys que vénen i que ja el vam començar l’any passat, és aconseguir que Temporada Alta, a banda de ser un gran festival internacional, arribi a tots els racons de la ciutat, escoles i instituts.