Jump to navigation
El jo
La belga Amélie Nothomb, autora d’obres com ‘Estupor i tremolors’ (1999) i ‘Biografia de la fam’ (2004), és una convidada de luxe que arriba al MOT 2016 per parlar de les relacions entre vida i literatura amb la comissària del festival, Mita Casacuberta. Es tracta d’una conversa a dues bandes en què l’escriptora que converteix la seva vida en literatura ens mostrarà algunes de les claus dels seus relats.
Vides dibuixades
Què significa escriure i dibuixar vides a través del gènere de la novel·la gràfica? Lluís Juste de Nin, autor d’Els Nin’ (2004), ‘Montecristo 1941’ (2007), ‘El quart poder’ (2010) o ‘Andreu Nin’ (2016), parlarà amb l’escriptor Sebastià Roig i el dibuixant Toni Benages, coneguts per ‘Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols’ (2015), per resoldre aquests i molts altres dubtes.
Vides rebels
En plena presentació de la seva última novel·la, ‘La guitarra blava’ (2015), John Banville, escriptor d’altres obres com ‘L’intocable’ (1997), serà l'encarregat de reflexionar sobre la relació entre realitat i ficció en la construcció del seu món i del seu estil literari amb la novel·lista, poeta, crítica i traductora de l’obra de Banville, Núria Barrios.
Vides falses
A les novel·les, ficció i realitat s’entrellacen i es mesclen per oferir un relat literari. L’angolès Gonçalo M. Tavares és un escriptor declarat d’històries falses. Autor del món literari de ‘El barrio’ (2015), conversarà amb l’escriptor gallec Juan Tallón, creador de ‘Fin de poema’ (2015), sobre les últimes hores de vida de quatre poetes: Cesare Pavese, Alexandra Pizarnik, Anne Sexton i Gabriel Ferrater.
Picasso
La construcció literària de Picasso ha portat de cap a molts escriptors i escriptores d’arreu del país. Presentat i conduït pel periodista cultural Toni Puntí, aquest VER-MOT analitzarà la imatge pública de l’artista i els relats que se n’han fet a partir de les intervencions de David Cirici (‘El lladre del Guernica’), José Antonio Garriga Vela (‘El anorak de Picasso’), Toni Orensanz (‘L’estiu de l’amor’) i Josep Pastells (‘Vides lascives’).
Els pares
Els darrers anys, els escriptors Luis Landero, Vicenç Villatoro i José Antonio Garriga han emprès l’escriptura del pare a través d’una narrativa a mig camí entre la biografia, l’autobiografia i la ficció. En aquesta conversa, podrem conèixer detalls i informació de les seves respectives obres: ‘Juegos de la edad tardía’ (1989), ‘El balcón en invierno’ (2014), ‘Un home que se’n va’ (2014) i ‘Pacífico’ (2008).
Les mares
Per què escriure sobre les mares? Des de diferents perspectives, des de diferents narratives, les tres escriptores, Imma Monsó (‘Tot un caràcter’), Najat El Hachmi (‘La filla estrangera’) i Stefanie Kremser (‘El dia que vaig aprendre a volar’) han coincidit a convertir la mare en el centre de les seves novel·les.
Muses
Sobre l’escriptura de la vida de Germaina Gargallo, que es nodreix de la biografia i l’assaig narratiu, la inauguració del MOT 2016 a Olot té per protagonistes l’escriptora Cristina Masanés (‘Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri’) i la periodista Eva Vázquez.
Vides obsessives
Què hi ha darrere d’una obsessió? Què oculta l’escriptura? ‘Coronel lágrimas’ (2015), de Carlos Fonseca, contesta aquestes i altres preguntes. L’escriptor ens parlarà del personatge del coronel amb l’autor i catedràtic de literatura llatinoamericana, Joan Antonio Masoliver Ródenas.
Maquis
La figura del maqui ha estat històricament molt controvertida. Per discutir-la i compartir punts de vista, tindrem Alicia Giménez Bartlett, autora de ‘Donde nadie te encuentre’ (2011), una novel·la protagonitzada per la maqui llegendària La Pastora, i Martí Domínguez, qui ha situat la seva primera novel·la en el territori dels maquis del Maestrat.
Dones silencioses
La construcció literària de les vides silencioses i, especialment, del silenci de les dones, serà l’eix sobre el qual girarà la conversa entre l’escriptora de Praga Monika Zgustová, creadora de ‘La dona silenciosa’ (2005), i l’escriptor Juan José Millás, autor de ‘La mujer loca’ (2014). Ambdós, centrats en la mirada femenina per explicar les ferides que la historia ha infligit en les protagonistes silenciades.
Vides estroncades
El francès David Foenkinos, autor de ‘Charlotte’ (2014), una història sobre la pintora jueva Charlotte Salomon que va morir a Auschwitz als vint-i-sis anys, parlarà amb el pintor Perico Pastor sobre una vida estroncada.
Impostors
El personatge Enric Marco s’ha convertit en l’impostor per excel·lència. La seva controvertida representació del paper de deportat al camp de concentració de Flossenbürg és la base de les dues novel·les aparegudes gairebé simultàniament el 2015: ‘En la pell de l'altre’, de Maria Barbal, i ‘El impostor’ de Javier Cercas. Els dos autors parlaran d’aquesta coincidència i del repte narratiu que suposa l’escriptura d’un personatge real.
Verdaguer
Què té Jacint Verdaguer que, es de la seva mort, tants escriptors n’hagin escrit la vida? Per saber quina és l’atracció literària cap a aquest personatge, podrem assistir al Ver-MOT d’Olot amb el novel·lista Andreu Carranza, el poeta i narrador Miquel de Palol, autor de ‘Jacint Verdaguer’ (2002), el poeta Enric Casasses, de l’assaig ‘Verdaguer Ara’ (2005), i el poeta Narcís Comadira, autor de 'El cel (Un oratori per a Jacint Verdaguer)’ (2009).
La bèstia humana
L’escriptor i crític literari Jordi Nopca conversarà amb l’autor de Moçambic Mia Couto sobre el repte que suposa escriure la bèstia humana. Couto és el creador de ‘La confessió de la lleona’ (2012), una novel·la sobre les morts misterioses de dones provocades per una lleona fantasmal que amaga, rere el subterfugi de la superstició, la bestialitat humana.
