Jump to navigation
1. SOHN
Abandonant els solitaris i nocturns carrers de Londres per instal·lar-se als paisatges muntanyosos d'Àustria, el multiinstrumentista i productor SOHN dibuixa la seva inspiració a partir de la dicotomia que existeix entre els dos. A banda de l'espiritualitat de la seva veu, la lírica de SOHN juga sobre l'espai que existeix dins la seva llengua, allargant la veu entre els forats de les frases, reclamant la importància de les paraules.
2. Julio Bashmore
Des del 2011, Julio Bashmore ha aconseguit posicionar-se en l'avantguarda de l'electrònica de Bristol. És un artista que ha fusionat amb perícia les arrels de la seva ciutat amb una profunda estima pel so clàssic del house, impregnant constantment les seves produccions amb l'emoció tangible sense perdre de vista la pista de ball.
3. Hola a Todo el Mundo
Si agafaven el nom d'un poema de Walt Whitman, ara Hola a Todo el Mundo s'inspira en Emily Dickinson per crear l'estètica del seu tercer disc 'Away', produït per Luke Smith (Foals, Is Tropical, Crystal Fighters). Un treball que, lluny de resultar un exercici pompós de pop lànguid, és una mirada a les vivències de l'era pop de Madrid, La Movida. Aquest cop, la música, la literatura, el disseny, la moda i el visual se centren en la cerca d'una personalitat pròpia.
4. Maïa Vidal
La seva música, com el seu historial personal, és una barreja eclèctica de gèneres que entreteixeix el folk, l'electrònica i diverses músiques del món per crear un estil nou que ella ha batejat com Eclectro-Pop. Després d'haver girat pel món amb els seus primers dos discos, la jove autora torna a l'escenari amb un electro-duo: una mescla poderosa de bateria electrònica i sons digitals amb els dolços tons d'arpa, piano i una veu angelical que arriba des del somriure.
5. Joan Colomo
Colomo ha aconseguit el que tants perseguien i tan pocs troben: un estil inconfusible. Quin cabal invisible permet que les aigües tumultuoses del seu eclecticisme de base corrin veloçment i enamorin qualsevol orella que se'ls posi pel mig? Un cert toc subterrani, la combinació d'un univers melòdic melancòlic i un imaginari líric quotidià, de rima i temes propers, l'han convertit en un artista únic.
6. The Suicide of Western Culture
The Suicide of Western Culture neix el 2010 a l'extraradi de Barcelona de la mà de dues persones que uneixen al seu projecte el seu amor per la tecnologia de baixa fidelitat, el drone, l'electrònica, el post-rock i una actitut radicalment punk. Alguns noms que poden guiar-te per l'univers del duo podran ser The Field, Holy Fuck, Mogwai, GY!BE, Nathan Fake, My Bloody Valentine, Four Tet, Dan Deacon, Seefeel o Michael Rother.
7. Inspira
Hi ha cançons que parlen de tu, d'altres escrites des del jo o que es miren el món en tercera persona. En l'univers d'Inspira, però, les cançons s'escriuen en plural. 'Greta' és un disc que parla de nosaltres, de com afrontar junts, braç a braç, les noves situacions i reptes que la vida avui ens planteja. Inspira és ja un grup de culte de l'escena barcelonina que, després de 10 anys de trajectòria i tres discos amb un creixent reconeixement de públic i crítica, arriba al Festival'Era per presentar-nos un treball on les personals melodies de Jordi Lanuza brillen amb llum pròpia, apuntalades per una banda consolidada i més elèctrica que mai.
8. Marc Piñol
Periodista musical i DJ, Marc Piñol ha editat un 12" a Hivern Discs sota el nom 'C.P.I' junt a Hugo Capablanca i, recentment, ha editat 'Clef.III', un 12" amb remescles del propi Capablanca i Alejandro Paz. Piñol va iniciar la seva carrera musical al club barcelonès Nitsa el 1999 i hi va ser resident fins al 2013. Des de llavors, ha estat nomenat millor DJ de l'any en diverses ocasions de la mà dels mitjans i publicacions musicals més destacades d'Estanya.
9. Baywaves
Un so que recull la brillantor primaveral, el reverb marí i el fuzz australià, entre el pop i la psicodèlia més il·luminada. Així podríem definir el seu EP de debut 'Only for Uz', de la mà de Foehn Records. Amb el seu primer single 'The Freak Kingdom', Baywaves van atraure l'atenció de la blogosfera internacional (DIY Mag,Sounds Better With Reverb...) i nacional, sent escollits pel Converse Make Noise i el Proyecto Demo del FIB.
10. Sorry Kate
Sorry Kate, quartet madrileny format per Guillermo Rodríguez, Gustavo Gill, Jaime del Corro i Roberto Rodríguez, ha estat una de les revelacions locals de la temporada per rememorar el so dels primers Animal Collective. De totes maneres, això ha canviat per complet. El seu llenguatge sonor indaga al collage pop com a punt de trobada a la diversificació estilística, recordant també a altres grups com The Notwist o Grizzly Bear. El seu àlbum debut -Haven Hood- es va compondre i gravar a una petita habitació, el procés va començar al voltant del 2012 i va concloure el 2015.
11. Ran Ran Ran
'Més brots', la primera maqueta de Ran Ran Ran, ja revelava el talent d'un escriptor audaç com Ferran Baucells, capaç ara de ser obscur, ara lluminós, d'atrapar-te sense remei. Avui, tenim el plaer de recollir en un sol disc tot l'univers musical de Ran Ran Ran, un compendi d'enregistraments capturats en diferents moments i espais. 15 moments, 15 cançons que presenten totes les cartes del món sonor i vital de Ran Ran Ran.
12. Twin Drama
Amb una guitarra i un quit de percussió com a únics instruments, en Fernando i en Xavi fan surf-pop, amb un so valvular, influenciats en els 50's, han evolucionat per crear la banda sonora que acompanyi les tardes estivals, xiuxiuejant melodies lluminoses, simples i plenes d'energia positiva amb pinzellades que ens recordes a Beach Fossils, Allah-Las, Dead Ghosts. Aquest duo Barcelonès té un directe proper, creant una atmosferes ideal per evadir-se i deixar-se portar pel ritme de la música.
Web del Festival
Twitter del Festival
Facebook del Festival
