Els artistes que no et pots perdre del Moritz Festival'Era

La quarta edició del festival de música alternativa i electrònica arriba el pròxim 22 de juliol a la Masia de Can Gascons de Llagostera

Surtdecasa Girona

20/07/2017

Música

El Moritz Festival'Era és un festival amb ànima. Situat a la Masia de Can Gascons de Llagostera, entre camps, boscos, gespa i ovelles, és un nou concepte d'esdeveniment musical que trenca amb les massificacions, sense cues i grans pantalles, per cercar un ambient bucòlic i aconseguir un tracte proper amb l'artista. Enguany, la cinquena edició arriba el pròxim 22 de juliol amb les millors propostes de música electrònica i alternativa d'altres països i de casa nostra, així com una mostra de les bandes emergents del territori que destaquen a l'escena actual. Us expliquem tots aquells artistes imprescindibles!

1. Renaldo & Clara

Els motllos són per trencar-los. Ja sabíem que Renaldo & Clara era un gran grup de pop, però dins el pop també es poden fer girs i en aquest cas ens sorprenen amb una veritable filigrana. Dues paraules: llum i color. Toca dir adéu a la malenconia per mirar cap a fora i regalar-nos unes cançons que fins i tot podrien travessar la boira hivernal de Lleida. Amb “Els afores”, Renaldo & Clara acceleren el tempo i es reinventen.

2. Cala Vento

Cala Vento serà una de les actuacions més esperades per l’audiència. Aquest duet ha pujat ràpidament dins de l’escena espanyola i catalana, convertint-se en un diamant a punt de ser polit i amb ganes de reivindicar-se a la nostra masia. Amb el seu debut homònim, el duet empordanès va demostrar que són capaços de molt amb molt poc. Ara han tornat amb un nou disc per explicar que res va ser fortuït. “Fruto Panorama” (BCore, 2017) ve per quedar-se. Manté les constants vitals de la banda intactes sumant-li un gir en el pols, altres ritmes i altres salses.

3. Octave One

El live d’Octave One és una de les raons per les quals els procuctors de Detroit estan en constant demanda. Sobre l’escenari, Octave One transforma sintetitzadors i seqüenciadors en vaixells de funk, house i simfònic beats. El duet americà ha publicat molts dels clàssics de les pistes de ball que defineixen una era. És la creació dels germans Lenny i Laurence Burden la que va rebentar l’escena de Detroit en els 90 amb el seu debut “I Believe”.

4. Triángulo de Amor Bizarro

Amb un quart disc poc els falta per demostrar a Triángulo de Amor Bizarro. L’actuació al nostre festival els consagrarà davant del nostre públic per fer ballar a tothom un cop arribi la nit. Ja no poden sortir en més llistes d’El Millor, ni rebre millors premis pels seus discos, ni millors crítiques, ni ningú podrà dir que no tenen un directe increïble. No es pot negar que són una referència clara per a altres ar- tistes contemporanis, les declaracions de molts músics ho corrobóren. Triángulo ja han deixat enrere el hype i el difícil tercer disc; han fet cançons que sobreviuran generacions. I ara? Jutja-ho tu mateix.

5. beGun

beGun torna a visitar per el Moritz Festival’Era, per segona vegada. Després de sorprendre a tothom amb el seu live durant la primera actuació, aquest any comptarem amb un dj-set molt especial per tancar el festival, sempre a través del seu eclecticisme tan característic. Reconegut per ser un dels productors amb major projecció de l’escena electrònica barcelonesa, beGun ha produït el seu nou treball ‘AMMA’ després de dos meteòrics anys replets d’actuacions en festivals (Sónar, Boiler Room, SXSW, BBK Live, Piknic Electronik, Soma, Mutek, DGTL, Oval Space, Bahidorá o Magnetic Fields entre molts altres) i després de la publicació de diversos EPs que han rebut el reconeixement de mitjans internacionals com Vice, xlr8r, NPR, Remezcla, LifeBoxSet, Tiny Mixtapes, RBMA Radio, BBC1, Dj Mag o Radio3; a més de ser premiat com a Millor Track Electrònic 2013 i Millor Video 2014 per l’Associació de Segells Independents d’Espanya.

6. Manel

A diferència dels tres anteriors, enregistrats en estricta intimitat, el quart disc del quartet barceloní significa la seva primera experiència amb un productor, el nord- americà Jake Aron, que ha col·laborat amb artistes com Grizzly Bear, Jamie Lidell, tUnE-yArDs o Chairlift. Amb la seva ajuda, Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé planificaren una gravació en dos fases que va tenir lloc entre novembre i desembre passats: la primera a Dreamland, un estudi instal·lat a una antiga església prop de Woodstock; la segona a Dr. Wu’s, l’estudi d’en Jake situat a Brooklyn (Nova York) . El resultat són onze cançons que, masteritzades a l’Sterling Sound per en Chris Gehringer (Rihanna, Drake, Nas, Wu-Tang Clan), redefineixen amb matisos electrònics el seu so.

7. Anímic

Anímic actuarà al Moritz Festival’Era amb “Skin” sota el braç. Un disc que deixa enrere el so dels seus dos últims àlbums, “Hannah” i “Hannibal”. Una actuació que enlluernarà al nostre públic, portant-lo de viatge amb el nou toc electrònic que ja es podia entreveure en algunes cançons de l’últim disc. A “Skin” hi ha punyalades de pur techno elèctric i electrificat sobre el cos encara calent del que una vegada va ser la banda. Així sonen, per exemple, “TV” i “Glass”. Però el que realment abunda a l’àlbum és l’alternança entre carícia i cop, entre atraure’t per seduir-te i allunyar-te per seduir-te encara més, creant aquesta dependència que només sentim quan el que desitgem ens és pres. Així funcionen “Inhuman”, “Slave” o el gran final amb tocs industrials de la impactant “Whales”. I, fins i tot, hi ha moments per llepar-se les ferides i reposar l’ànima, com “Silence” o “Hidden” que podria convertir-se en el millor ganxo per aquells que encara observin el canvi, la floreta, la transformació d’Anímic des de la desconfiança.

8. Barbott

Barbott és ritme, però també melodia. Barbott és fresca creativitat travessada per la millor tradició. Barbott són riffs envolupants edificats sobre una base impecable i coronats per una veu seductora i misteriosa. Barbott són corbes sense cinturó; espirals que es despleguen fins a l’infinit; repeticions que no s’esgoten i estranyes fórmules sense solució. Tot això és el que s’espera d’aquesta actuació al Moritz Festival’Era; segur que no deixarà indiferent a ningú.

9. Nico Roig

Nico Roig presenta “Vol.71”, el seu tercer disc en solitari. Tretze noves cançons en què l’autor s’allunya de la vessant més cantautora dels seus darrers treballs per crear un discurs més de banda, més orquestral si cap. Per això ha estat arranjat, gravat i produït de manera coral amb la formació que realitzarà els directes. Aquest nou treball és un recorregut per la ment de diferents personatges, situacions o paisatges que conviuen en el què podria ser un planeta. Planeta que, per un simple ordre d’arxiu, rep l’asèptic nom de “Vol.71”. Hi ha ciència-ficció, hi ha amor del bo i amor del boig, hi ha felicitat, tendresa i por, hi ha drogues, animals...

10. Playback Maracas

Playback Maracas és el nou projecte musical d’Álex Pérez i Eloi Martínez. Música electrònica en directe a partir de guitarra, baix, sintetitzadors i samplers (Álex) i de bateria, percussions, sintetitzadors i vocoder (Eloi). Amb només 2 músics a l’escenari són capaços de crear una experiència multiinstrumental pròpia de tota una banda, jugant amb loops i bases electròniques autoproduïdes.