Top 10 artistes del PopArb

L’onzena edició del PopArb se celebrarà el cap de setmana del 26 i 27 de juny a Arbúcies, i serà la darrera. L’organització va anunciar que el festival acabava després de 10 anys de música, natura i aventures: “Desitjàvem i confiàvem que una programació atrevida, al nostre parer tremendament interessant i de qualitat com la d’enguany, despertaria l’interès del públic que ha assistit al festival els darrers anys. Però no ha estat així”.

Enmig del Parc Natural del Montseny, en un municipi de la Selva de gairebé 7.000 habitants, el PopArb ha estat un important laboratori de música independent del territori, que ha vist créixer i mediatitzar-se bandes catalanes com Manel, Mishima, Mazoni, Sanjosex o El Petit de Cal Eril. Per acomiadar-se, ha elaborat  un cartell divers i atrevit, amb propostes conegudes i de gran qualitat com The New Raemon o Núria Graham, i projectes més experimentals i desconeguts. 

Des de Surtdecasa, us animem a viure, per últim cop, aquesta magnífica i alternativa iniciativa autòctona!

Els vostres artistes 

Aquesta vegada, hem volgut donar-vos veu i vot al nostre recull. A través d'un concurs al nostre facebook, vam preguntar-vos quin era el concert que no us perdríeu de la programació del PopArb d'enguany. A continuació, us deixem un llistat amb les opcions més votades.

1. Manos de topo: els barcelonins han estat els més mencionats. El seu so únic, compost d’un humor àcid i  la veu plorosa del seu cantant, Miguel Ángel Blanca, han convertit aquest grup de indie pop en una de les propostes més autèntiques i enginyoses del nostre país. En aquesta ocasió, podrem escoltar el seu quart disc, ‘Caminitos del deseo’, en què parlen de les relacions humanes i de l’amor, però aquesta vegada des de l’autoedició. 

2. Xarim Aresté: col•laborador de grups com Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski o Sopa de Cabra, Xarim Aresté és un dels artistes més eclèctics i creatius del festival. El seu nou àlbum, ‘A la rosada’ (2014), aparca la seva forma habitual de tocar la guitarra per crear un so diferent i fresc. No us podeu perdre el magnífic directe de l’artista de Flix.

3. The New Raemon: després d'un silenci musical de tres anys, un dels grups de pop-rock-inde més populars de Catalunya renova el seu imaginari poètic i musical amb 'Oh Rompehielos'. El cinquè disc conté 10 noves cançons emocionals i, perceptiblement, més positives que giren al voltant dels conceptes de superació i resolució. Temes propers però narrats amb intel·ligència, que han sabut trencar el gel dels cors més freds.

4. Leonmanso: quan, per primer cop, Leonmanso va penjar els seus vídeos al Youtube, no s’imaginava que la gent el seguiria i que, més tard, acabaria pujant als escenaris del PopArb per presentar el seu segon disc ‘Jardins de brutes basses’. La seva música podria descriure’s com folk pop amb certes reminiscències americanes i amb un accent genuïnament menorquí. Els seus temes són rodons, sense excessos, amb una instrumentació mínima (guitarra acústica i veu enèrgica) i lletres poètiques que narren històries quotidianes, records i sentiments del món interior de Llure Marqués, el cantautor que s’amaga darrere el pseudònim. 

5. Núria Graham: la cantant vigatana ens demostra que el talent sempre acabarà trobant la manera de sortir a la llum i eclipsar. Graham va començar el seu viatge musical a través de vídeos del Youtube amb un gran nombre de visualitzacions i la presentació de la seva maqueta de debut “Frist Tracks” (2013). Des de llavors, la seva popularitat no ha parat de créixer, fins a convertir-se, avui, en una de les veus més prometedores i sorprenents de l’Estat Espanyol. El seu so és inconfusible: un pop sòlid, una veu magnífica i personal i temes captivadors. Sembla que el diamant en brut comença a polir-se. 

6. Joan Miquel Oliver: amb un senzill que ja ha seduït mig país, aterrarà a Arbúcies amb un nou catàleg d'històries per explicar a tots i cadascun dels presents al popArb. Compositor, lletrista i guitarrista d’Antònia Font, el també escriptor i filòsof Joan Miquel Oliver ha publicat un nou àlbum, Pegasus (2015), el tercer de la seva trajectòria en solitari i el primer després de la dissolució de la llegendària banda mallorquina, just aquest 14 d’abril.

7. Pau Vallvé: l’any passat, Pau Vallvé va deixar la gran ciutat per refugiar-se a Banyoles. Allà va viure, relacionar-se i crear el seu darrer treball ‘Pels dies bons’, un projecte introspectiu, sincer, profund i detallista que expressa l’emoció i la intensitat que genera la seva música. El barceloní és un dels genis de casa nostra, capaç de crear universos sonors transcendentals que s’escolen molt endins. 

8. Micro-zènit: el cantant i líder de Standsill, Enric Montefuscosense, arriba al popArb amb una proposta més íntima i reduïda (amb un cor de quatre veus) per redescobrir els temes del seu darrer disc, ‘Dentro de la luz’ (2013) i altres cançons més antigues.  

Les nostres propostes

A banda dels artistes ja esmentats, volem destacar dues iniciatives diferents i molt valuoses. 

9. #repteexperts: què podria néixer d’Albert Miralles (iCat.cat) i Dani Vega (Mishima)? A dos quarts de 4 de la matinada, els dos personatges organitzaran una Jam Session improvisada amb amplificadors i bateria al Bar La Consulta. Uns músics iniciaran la vetllada i, llavors, els espontanis podran pujar a l’escenari per tocar al seu costat. A més, també hi haurà un Karaoke. Des de Surtdecasa, creiem que és una iniciativa esbojarrada, original i brillant. No ens ho perdrem!

10. Eef Barzelay amb Senior i El Cor Brutal: dos monstres de la cançó visiten les tradicions musicals de dos territoris tan llunyans i tan propers com València i Alabama. Eef Barzelay es un músic israelià establert a Nashville. Entre d’altres treballs, destaquen ‘Bitter Honey’, un folk acústic de veu i guitarra que ha estat classificada per la prestigiosa revista Rolling Stone com una de les 100 millors cançons d’aquell any. Per altra banda, Senior i el Cor Brutal és un grup valencià de rock alternatiu liderat per Miquel Àngel Landete. L’acompanyen tres músics (El Cor Brutal) que toquen diversos instruments com la guitarra, el teclat, l’acordió i l’harmònica.