Jump to navigation
És veritat que la trajectòria de la banda ha estat molt ràpida però també ho és que Pantaleó no surt del no res i això per força s'ha de notar. L'impulsor del projecte és Gerard de Pablo, santcugatenc d'origen i terrassenc d'adopció que havia format part fa temps del grup The City Last Noise amb qui va publicar el disc "Secret of an Innocent" (Irregular, 2010). Un projecte molt diferent al de Pantaleó no només per la vessant musical molt més propera al rock progressiu sinó pel projecte en si “érem una banda on tothom tenia el seu paper”. Aquest és un projecte més personal del que el primer que crida l'atenció és el nom que sembla que remeti a la commeddia dell'arte, però no. “Pantaleó era un personatge molt curiós que passejava pels carrers de Sant Cugat, com ara el Matraca que tenim aquí a Terrassa. Amb el nom he volgut homenatjar a tota aquesta gent que forma part de les nostres vides”, explica De Pablo.
Musicalment parlant Pantaleó neix d'una primera maqueta, "El macot i la maqueta", gravada a soles per Gerard de Pablo. “A partir d'aquí el Marc Ribera, de la Jazz Cava, em va empènyer a ensenyar-la a amics i coneguts i buscar la banda i hi vaig caure. I finalment em van dir que sí els que volia”, explica De Pablo. Així va fundar una banda amb cinc integrants que provenen d'estils molt diferents. Alguns tenen una experiència més propera al pop independent com Jordi Massana, baixista d'Estúpida Erikah, altres més del rock com Oriol Corroto, guitarra, i el bateria Jaume Coll. I el pianista, Txus Costalago, en canvi, arriba del món del jazz. Gerard de Pablo explic així com encaixen: “Són molt musicals, tothom ha trobat el seu lloc. Som com un equip de futbol”.
I ja amb l'alineació completa arriba la maqueta amb tota la banda que porta un títol ben explícit "El concursant" gravada ja per presentar-se al Sona 9 on han anat superant fases i, després de guanyar la votació del públic als concerts de la fàbrica Damm i actuar al Mercat de Música Viva de Vic ja tenen un peu a la final que es farà el proper 11 de novembre. La maqueta, a l'igual que aquella primera en solitari, es va gravar en directe a la Nova Jazz Cava. “La idea era conèixer-nos, la gravació era una prova de foc. Volia que fessin feina a casa per arribar i passar-ho bé tocant. I va ser així, vam arribar, vam passar les cançons i ja sonava”, explica. I de fet aquest rodatge va ser d'allò més oportú perquè al cap de poc d'haver gravat ja els havien seleccionat per tocar a la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca al mes de maig. “No ens ho esperàvem, s'hi van presentar entre 800 i 900 grups i ens van seleccionar. Va ser una mica boig perquè no teníem la formació, hi havia poc treball”.
Aquesta arrancada els ha enganxat enmig d'altres projectes personals i professionals i, acabi com acabi la voràgine del Sona 9, tenen plans de futur però modestos. “No tenim cap pretensió més que anar fent. A curt termini sí que volem gravar un disc passi el que passi amb el Sona 9. A hores d'ara ja tenim uns 15 temes”. Uns temes que podreu sentir en directe el proper dijous 23 d'octubre al Cafè Bar de Els Amics de les Arts en versió acústica i el proper 21 de desembre a la Nova Jazz Cava conjuntament amb Coriolà.
