Jump to navigation
Segons explica el director Israel Solà, l'obra ha volgut aportar una "visió no adoctrinadora però crítica i incisiva" de la crisi climàtica. Amb text de Joan Yago i els actors habituals de la companyia, Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol, així com l'actriu convidada Mònica López, aquesta obra entrelliga dues trames que van trobant punts en comú. Per una banda, es presenta un Congrés de negacionistes climàtics que defensen que "el canvi climàtic no existeix" i, per l'altra, la mateixa companyia de La Calòrica es troba amb problemes amb les aigües residuals al seu nou local d'assaig, que s'inunda dels excrements de tot l'edifici.
Mònica López, Esther López i Júlia Truyol en una escena de l'obra | Foto: May Zircus / TNC"Hem anat adquirint tolerància zero en certes coses, però per què som tan tolerants amb les indústries automobilístiques que falsegen emissions?", es pregunta Joan Yago. És a dir, "què estem fent mentre no parlem d'aquest tema?", afegeix. El que l'autor considera que cal fer per a abordar l'emergència climàtica és organitzar lluites. Encara que la pandèmia de la Covid-19 hagi posat en evidència la crisi climàtica que vivim, però, la companyia no ha volgut que "el virus segrestés l'obra", per això la història se situa en un context prepandèmic i gairebé no menciona la Covid.
Un dels elements característics de La Calòrica és la mescla de l'humor i el teatre polític en els seus espectacles, un to que tampoc perden a 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?'. L'humor escatològic, les expressions de negacionisme radical i el constant canvi de personatge dels actors se sumen a la "inexistent discreció" que defineix el tipus de teatre que fa la Calòrica: el mateix director afirma que a ells els agrada "que es vegi que fem teatre", sense dissimular.
Una escena de l'obra | Foto: May Zircus / TNC Després de l'èxit de l'obra 'Els ocells', que també va exhaurir entrades La Calòrica ha fet el salt al Teatre Nacional de Catalunya, un pas que els integrants de la companyia valoren molt positivament. "És la primera vegada que tinc un dispositiu tan gran per fer una obra", explica el director Solà. Abans de comptar amb el suport del TNC, comenten, els integrants de La Calòrica no només es dedicaven a qüestions merament artístiques, com la interpretació o la direcció de l'espectacle, sinó que també havien de buscar-se la vida per tramitar i pagar factures i buscar el vestuari i el decorat, entre altres tasques. "Ens estàvem ofegant per intentar lluitar tota l'estona contra nosaltres mateixos", expressa l'escenògraf Marc Rius. Segons expliquen els membres de La Calòrica, el que implica tenir una companyia autogestionada és tota aquesta feina que no té a veure només amb el resultat final que veuen els espectadors, però que suposa molt temps i dedicació.
"Si el TNC no ens hagués contactat, segurament La Calòrica hauria mort", sentencia Rius. Els membres de La Calòrica es queixen que la gent jove no té espai per entrar als teatres grans i que les institucions públiques no acostumen a tenir "coratge per a jugar-se-la" amb la contractació d'un col·lectiu novell. Tot i això, ells matisen que ja fa onze anys que tiren endavant La Calòrica i, per tant, que no són una companyia jove sinó veterana. "Nosaltres ja estem fent tap per als joves d'ara, és responsabilitat de les institucions girar-se i mirar avall generacionalment per veure què hi ha al panorama", afegeix Solà demanant canvis a la programació teatral del país.
Web Teatre Nacional de Catalunya Web La Calòrica
