Jump to navigation
Hi ha coses i persones que són típiques al Vallès. En facin gala o no. La Mola, la Torre de l'Aigua, el Picnic Jazz, en Sergio Dalma, en Pere Arquillué i el Frankfurt Casa Vallès. Justament per això, nosaltres hem volgut recollir unes quantes idees de la comarca de cara al Carnaval. Gent, llocs i moments estel·lars gravats a foc al cor de tot bon vallesà. Ja que estem tan orgullosos del nostre territori, aprofitem-lo per fer-ne broma i ironia. Així doncs, aquí teniu la nostra petita llista de disfresses made in Vallès Occidental:
De Pere Navarro rebent una bufetada: cal recrear el moment en el qual en Pere va rebre la bufetada per part d'una senyora molt enfadada. Teniu tres opcions: anar del bracet amb una amiga que faci de la dona d'Ullastrell (la veritable autora dels fets), o de Núria (personatge conegudíssim a Terrassa famosa per demanar monedes a tord i a dret i que durant un temps va ser-ne sospitosa). Aquestes dues opcions tenen dos problemes. El primer, que heu de trobar l'amiga disposada a pegar-vos cada dos per tres. El segon, que rebre moltes plantofades seguides pot ser perjudicial per les vostres galtes. La tercera opció és comprar una mà de plàstic i posar cara de pomes agres.
De gespa de l'Autonoma: hi ha qui diu que ha anat a l'Autònoma a fer carrera. No sabem si els científics i matemàtics diuen la veritat, però us assegurem que els de lletres menteixen. S'han passat quatre anys (o més) a la gespa, veient passar les hores, na petant la xerrada i alguna cosa més. No serem nosaltres qui criticarem aquest beneït espai del campus, però tots sabem que lluny de ser un tros verd (sospitosament verd, de fet) en mig de l'asfalt, ha esdevingut, amb el temps, un dels llocs més mítics i apreciats pels estudiants que el trepitgen. S'hi ha estimat molta gent i no podíem pas saltar-nos-el!
De dinosaure de Sabadell: a Sabadell són més 'xulus' que un vuit. Ni eres glacials ni extincions de certes espècies. Ells tenen un dinosaure i ja està. És una bèstia ben gran, a l'entrada del Museu de Paleontologia. Fa molta por perquè la façana de l'edifici és de vidre i des de fora es pot veure com t'observa aquell tros de Tiranosaure Rex. Ja és ben curiós que una ciutat, més coneguda per les seves arrels tèxtils que per petjades de diplodocus, hi hagi un museu que reti homenatge a aquest animalot, però és que, a més, és quasi un distintiu de la ciutat. Un més del poble.
De Passeig de Sabadell: anar disfressat de Passeig de Sabadell i anar de Casper, el fantasma, seria ben bé el mateix. Tot bon sabadallenc ha arribat a pensar que la seva construcció era una broma de mal gust i que mai es faria realitat. Van prometre arreglar el passeig en dos o tres anys. N'han trigat quinze. Anys d'obres, sorolls, bastides i demés artefactes que condemnaven al vianant a donar-hi tota la volta per poder anar d'una cera a l'altra. Anys fent d'un camí curt (travessar, simplement) una excursió pesada i estèticament mediocre. A part d'un aplaudiment pels urbanistes del poble, el fet es mereix una disfressa. Un consell: si voleu anar macos, recreeu el passeig anterior a les obres, mil vegades més bonic.
De Musa de Conrad Roset: gran dibuixant i bon emprenedor, cobert de propostes i èxits. Ho té tot. També té una muses que són molt maques i estilitzades però que aviat ens les trobarem a la sopa. Hi ha cares d'aquestes noietes a tot arreu. A les agendes, llibretes, portades de discs, cartells, fotos de perfil del whatsapp i fotos de portada de facebook. Parem-ho una mica, si us plau, una estoneta només. Les Muses d'en Conrad són fines, pàl·lides i delicades. Una mica d'aquarel·la i pols de talc i ja ho teniu!
D'arbre caigut: els tornados i els huracans ja no són propietat d'Estats Units o del Mag d'Oz. Al Vallès també en tenim d'això. El passat desembre va aixecar-se una ventolera que de poc no ens envia a tots al Bages. Memorable dia en el qual, en vistes que el nostre territori està preparadíssim per a situacions així (igual que quan neva o plou a bots i barrals), ens vam aventurar a sortir de casa i vam aprendre a volar. El més representatiu, potser, és l'arbre caigut sobre el tren a Les Fonts. Un dia perfecte per agafar el transport públic, un servei que també es caracteritza per la seva gran capacitat resolutiva en situacions meteorològiques adverses, com bé sabem tots.
De campanes del Monestir de Sant Cugat: Al centre de Sant Cugat (poble conegut, entre d'altres coses, per posseir un casc antic preciós) s'alça el Monestir. Molt maco, molta rosassa i molt jardinet. Però i les campanes? Grans, amb personalitat i irreparablement presents. Que agradable que deu ser viure-hi als voltants (no cal que sigui al costat, que repiquen ben fort) i sentir cada hora aquell 'tolón, tolón' esfereïdor. Tot i així, són el nostre patrimoni i l'hem de cuidar. Les pobres campanes van ser acusades de molestes i cridaneres i durant un temps van haver de silenciar els quarts. Pobres campanes damnificades... Ara tornen a fer de les seves i, a alguns, ja els hi puja la mosca al nas. (Tots els nostres respectes cap l'art medieval català).
De Bibiana Ballbé: aquesta matadeperenca és objecte de desig d'alguns de la mateixa manera que, per a molts, pot resultar un tema de caricatura constant. Com que es tracte de riure, tirarem de la segona opció. Aquesta disfressa és molt senzilla. Sigues el més hipster possible. No cal ser culte, ni inquiet, ni tan sols interessant, només vocalitzar moltíssim, riure ben fort i fer passa per trendy i contemporani el que, en realitat, és tremendament 'hortera'. Requereix habilitats interpretatives, però confiem que les teniu!
I tu, de què aniràs disfressat?
