Carnaval de Vilanova

Foto: 

Cedida
L'Arrivo compleix enguany cinquanta anys

Dídac Santos: "Si durant l'any has pixat fora de test, al Carnaval et fan sortir els colors"

Presideix la FAC, la Federació d’Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú, una festa patrimonial construïda des de les entitats i viscuda amb intensitat per tota la vila
Núria Mora
,
03/02/2026
Fires i festes
Documentat des del segle XVIII i declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú no és només una celebració, sinó una manera d’entendre la festa com a expressió col·lectiva. És un carnaval fet pel poble i per al poble, que compta amb la participació de més d’una setantena d’entitats, agrupades sota el paraigua de la FAC, la Federació d’Associacions pel Carnaval. Des del Ball de mantons, el dissabte previ al Dijous Gras, fins al Dimecres de Cendra, Vilanova i la Geltrú es bolca any rere any amb una participació extraordinària per part dels veïns i veïnes, en un seguit d’actes genuïns com les Competències musicals, la Merengada, Les Comparses i la Guerra de Caramels, el Ball del Paperet, els Coros infantils o el Vidalot. Tot plegat vestit d’una sàtira afilada i tradicions que es transmeten de generació en generació. Parlem amb Dídac Santos, president de la Federació d’Associacions pel Carnaval, sobre els orígens, el present i el futur d’una festa que no s’entén sense la implicació activa dels vilanovins i vilanovines.
Som l’únic Carnaval de Catalunya, i jo diria que del món també, que està considerat Festa Patrimonial d’Interès Nacional

- Sovint es diu que el Carnaval de Vilanova és molt diferent dels altres. Què el fa realment únic?
S’organitza des de la societat. L’Ajuntament l’únic que fa, que també és molt, és donar suport a la iniciativa que es presenta per part de la FAC, la Federació d’Associacions pel Carnaval, que està constituïda per més de setanta-quatre entitats. L’Ajuntament dona aquest suport i és una comissió totalment privada que forma part de la FAC, la que coordina tot el Carnaval de Vilanova, des dels actes del Carnaval infantil com el Paperet o el Caramel fins als actes més formals, com les Competències musicals, les Danses de Vilanova i els balls vuitcentistes. El Carnaval de Vilanova està totalment obert a tota la ciutadania, calculem que en algun moment un 80% de la població participa en algun dels actes. Això no passa en altres carnavals que són més tancats i que funcionen amb colles, que també organitzen carnavals molt lluïts, però que la participació segurament que no supera el 20% de la població.

- Les entitats i les societats que participen en la construcció del Carnaval tenen un paper totalment protagonista. Com s'aconsegueix coordinar la setantena d’entitats sota aquest paraigua?
Per això existeix la FAC. Anys enrere cada esdeveniment del Carnaval de Vilanova es muntava des d’una entitat i es va aconseguir formalitzar la Federació perquè tot anés coordinat des d’un únic organisme, que seria aquesta Junta que representem totes les entitats i coordinem tots els actes. Això fa que les entitats es puguin dedicar molt més a organitzar els seus actes privats i que la Federació d’alguna manera ho coordini tot i puguem arribar a aquestes xifres de rècord.

- Quin és el repte més gran d'organitzar un Carnaval que és tan participatiu?
D’una banda, la participació, perquè a tots ens agrada anar sumant i que hi hagi la màxima participació, perquè qualsevol persona de Vilanova trobi el seu moment en el Carnaval. A més, també ens centrem molt a tenir un Carnaval molt segur i és per això que també hi ha una inversió molt important en el tema d’infraestructures, de seguretat i coordinació perquè tothom sàpiga què ha de fer. Treballem per un Carnaval lluït, en què tothom s’hi senti identificat i per aquesta raó s’inverteix en imatge corporativa i en promoció de cara a l’exterior. Això ens marcaria la diferència. També el fet de donar suport a actes que fa tants anys que s’estan fent, aquest any es commemoren els cent anys de la composició del Turuta, els quaranta anys del Moixó Foguer i els cinquanta anys de la recuperació de les Danses de Vilanova, de l'Arrivo i del primer sermó del Rei Carnestoltes. Són actes que mai s’han deixat de fer perquè hi ha hagut la voluntat per part de les entitats de seguir-los fent. En el moment que es constitueix la Federació com a tal, aconseguim que aquests esforços que es fan econòmicament, de subvencions i de patrocinis permetin garantir que cadascun d'aquests actes tingui les seves partides i que sigui possible fer-los.

- Quins són els actes més característics que fan únic el Carnaval de Vilanova?
El Carnaval de Vilanova és un carnaval de guerres. El Dijous Gras tenim la guerra de la Merengada, el dissabte la guerra del Caramel, dimarts amb el Viladot tenim la guerra de l’ordi. Sempre estem en una guerra que normalment sempre és dolça com la merenga o els caramels i després hi ha la guerra de l’ordi amb el Viladot que aquest és un acte que fa uns anys semblava que anava minvant en participació i avui podríem dir que és un dels actes principals del Carnaval i sobretot, podríem dir que és l’acte en què hi ha una participació massiva on gairebé el 99,9 % és gent de Vilanova. I el diumenge de les Comparses, que culmina amb les batalles de caramels.

 

Enguany se celebraran els quaranta anys del Moixó Foguer | Foto: Cedida
- Si haguessis d’explicar el Carnaval de Vilanova a algú que no l’ha viscut mai, quins actes li recomanaries no perdre’s?
N’hi ha diversos! Depèn de la persona i l’edat també, però per a mi el Carnaval té diferents moments molt emotius, començant pels més petits amb el tema de la Merengada, que és únic. Fa uns dies estava fent un sondeig mirant si en algun lloc es feia un acte similar i crec que només vaig trobar un poble del País Basc, però en general podem dir que és un acte bastant únic. Ja fa més de cinquanta anys que se celebra i és convenient des de la FAC reconèixer tots aquests pastissers que han permès que durant els anys això no hagi mort mai. Com totes les coses massives, això també ha passat per moments crítics, però hi ha hagut una sèrie de mestres pastissers que han mantingut l’essència i per això aquest any, el dia de la Merengada -el Dijous Gras-, els hi volem agrair públicament. Després, també hi ha el simbolisme de l’arribada del rei del Caramel, que és molt important per als més petits. Com a rellevant podem parlar del Dia del Paperet, la guerra de paper que fem dilluns en què els nens tiren una quantitat important de confeti, papers i trossos de diaris. Per als més joves, a partir dels divuit anys hi ha actes centrals com el dia de l’Arrivo on tothom va disfressat i aprofitem per fer sàtira sobre qualsevol crítica que es pugui fer sobre la ciutat, o la mateixa figura del Vidalot que fa més de cinquanta anys que existeix i que s’ha recuperat d’una manera que la gent se l’ha fet molt seu. Són actes que ningú s’hauria de perdre! A part del dia de Les Comparses que aquest any serà de rècord amb més d’11.000 parelles, més de 22.000 persones tirant caramels... Això suposa un 30 % de la població de Vilanova!

- Moltes famílies viuen el Carnaval com una herència. Com es transmet de generació en generació aquesta manera de fer i viure la festa?
Doncs també comença a les escoles, on tenen molt clar que parlar del Carnaval obertament als més petits assegura i garanteix un Carnaval de futur. A les escoles ho tenen claríssim. Després els pares i mares també ho transmeten als seus fills donant valor a una sèrie d’actes i donant valor també al que és la tradició. I això únicament es pot fer mitjançant la gent que des de molt petits hem participat en el Carnaval i que sempre ho hem donat tot i ho hem explicat amb molt carinyo als nostres pròxims.

- Hi ha molts símbols que fan que sigui un carnaval genuí: Les Comparses i les guerres de caramels, la Merengada, el Vidalot, però també els Mantons de manila i el Turuta. Com aconseguiu conservar-los i que no perdin sentit amb el temps?
Des de fa uns anys podem dir que el Carnaval de Vilanova està totalment a l’ADN d’un percentatge molt important de la població. Vilanova sense el Carnaval segurament no tindria la repercussió que té el món. Avui dia som l’únic Carnaval de Catalunya, i jo diria que del món també, que és considerat Festa Patrimonial d’Interès Nacional. I això vol dir alguna cosa, és un segell molt seriós que dona el departament de Cultura de la Generalitat i ens avala pel fet de tenir un Carnaval molt reconegut. A part de tot el suport que tenim per part de les institucions, que vol dir que la repercussió que té el Carnaval de Vilanova s'ha de premiar. I d'alguna manera és per això que rebem subvencions per part de la Generalitat, de la Diputació i el mateix Ajuntament que fa una aposta molt forta amb els impostos també de tots els ciutadans.

- Què significa per a una persona vestir-se de comparser el diumenge de Carnaval?
Doncs ho és tot. És tot. És l'emoció, és la festa, és el dia més esperat de l’any per la majoria dels vilanovins. A part de com s'acaba o el que fas, que és una guerra de caramels a la plaça, on tothom hi té una expectativa molt gran. Ser comparser és ser vilanoví. Va totalment de bracet. La persona que es posa una barretina, uns pantalons negres i unes sabates, que va en qualsevol entitat, va a mort. I això és molt bonic.

- Més enllà de tots aquests actes únics, el component de crítica i sàtira és comú en les festes de Carnaval. A Vilanova aquest esperit també es manté viu?
Sí, sí! Aquí si durant l'any l'has feta grossa o has pixat fora de test, saps que durant el Carnaval tens moltes possibilitats que et facin sortir els colors, d’una manera graciosa i potser a vegades no agradable per a tothom, però és així. La sàtira forma part i és imprescindible en el Carnaval de Vilanova.

- Quin és el futur que té el Carnaval de Vilanova pel que fa a relleu generacional i que tots aquests actes que comentes es puguin continuar fent?
Passa per la feina que fan a les escoles, que no es parli únicament del dia de la comparsa. Per exemple, fa uns tres anys es van començar a fer els Coros infantils. Els Coros de Vilanova fan sàtira i per part de les entitats es parla de coses que han passat a la ciutat d’una manera crítica. Doncs des de fa uns anys, els més petits també aprofiten deficiències que té la ciutat o coses que d’alguna manera creuen que no estan bé, per poder fer els seus Coros. Això ho fem dimarts, previ al Dijous Gras, i també ho mostrem al públic i compta amb la participació de la majoria d’escoles. Aquest any només hi ha alumnes de cinquè de primària i als Coros infantils hi haurà més de 600 participants. Això és garantia que aquest acte, amb el pas dels anys, s’anirà fent. Igual que ens ha passat amb el dia de la Comparsa que ja tenim dues places. A causa de la gran demanada de comparsers ho hem hagut de dividir en dues places, per això els més petits -fins als tretze anys- estan a la plaça de les Neus i a partir dels tretze anys ja es guanyen l’entrada a la plaça de la Vila. I tot això fa que els nanos hi vagin motivats. Estic segur que el Carnaval de Vilanova no desapareixerà, però també estic segur que anirà evolucionant com ha passat en els últims anys. És un Carnaval que evoluciona, que s’adapta a les noves tendències, a la societat i també és bo que evolucioni i no ens estanquem en un Carnaval més clàssic. Ha d’evolucionar amb responsabilitat i també amb el tema de seguretat, que aquest era un tema pendent i ens hi hem posat moltíssim perquè si vols créixer és important que hi hagi mesures. No és només mantenir i incorporar actes i adaptar-los, sinó fent un creixement de forma controlada per minimitzar els riscos al màxim i que quan acabi el Carnaval puguem encetar una ampolla de cava o d’aigua i celebrar que hi ha hagut les mínimes incidències.

Carnaval a Vilanova i la Geltrú 2026, Carnaval a Vilanova i la Geltrú, 2026, Vilanova i la Geltrú
Del 12 al 18 de febrer
Vilanova i la Geltrú

Més informació: 

A

També et pot interessar