,
20/11/2023
Crítica cultural
Foto:
Oriol Abulí

El gra(n)mòfon i els amics

La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual. És el que té tocar a casa, amb bona companyia d’altres allstars locals i una ciutat implicada en la conciliació horària pels assistents al concert, obrint les cuines amb anterioritat a l’habitual perquè la potent vida cultural de la capital del Baix segueixi bategant.

Call your friends és el nou disc de The Gramophone Allstars Big Band, una banda que no s’amaga de trucar als amics per fer les coses (encara) millor que en aventures anteriors, amb un so més modern, ja sense Judit Neddermann i seguint com si no fos (realment no ho és) necessària, amb les habituals dues germanes Sey (com si no fossin prou importants en solitari). I aquests amics són Saphie Wells, Tonia Richii, Marta Garrett, Ahyvin Bruno (Las Karamba), Kelly Isaiah (Koers), Rodrigo Laviña (Extraño Weys, At-Versaris) i la pròpia Neddermann amb el seu comiat formal.

El Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà va ser testimoni d’una banda amb peces per animar a qualsevol, fins al punt que el bateria bisbalenc Aleix Bou va rebentar la caixa i va ser salvat per les dues custodiades a l’escola de música local del mateix edifici.

Les peces de Genís Bou i Lluc Casares es van alternar amb alguna versió de Stevie Wonder, Bob Marley i Brown Baby, en una gira que acaba de començar i ja ha passat per Madrid, però que també tindrà residència durant el Barcelona Festival de Nadal del 16 al 29 de desembre a la Plaça Catalunya. Menys compres, més big bands i sempre trucades als amics!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

26/04/2025
El 1908, la companyia Teatre Català estrenava al Romea “L’aranya”, d’Àngel Guimerà.
23/03/2025
Fa aproximadament una setmana, Txell Feixas estrenava programa a 3Cat mostrant dones afganeses regalant llibretes i bolígrafs a talibans, com quan a Portugal regalaven clavells també a soldats del règim.
16/03/2025
Imagina’t no haver de buscar sonoritats de James Blake o Mogwai, ni tan sols sortir de l’Empordà per sentir teclats com els que toca Clara Peya.
03/03/2025
David Mamet va escriure el 1999 Boston Marriage, en la qual Anna i Claire, juntament amb la minyona escocesa de la primera, exposen una sèrie de fets que exploren les relacions de poder entre una dues dones benestants i
27/02/2025
Diu Wajdi Mouawad que “la vérité n’est pas une propriété”, i diu Oriol Broggi que les veritats són el gran tema del libanès afincat a Canadà: com les rebem?
20/01/2025
Des que anava a la universitat un relativament llunyà 2009, en Peyu feia fins i tot agradable l’anada amb la Renfe des d’El Fricandó Matiner amb trucades il·lustres com la que va fer a la Guardia Civil per donar l’adreça
02/12/2024
L’ésser humà, per la seva condició racional, té una capacitat de crear la seva pròpia realitat mitjançant la mentida. Aquest, segurament, fou el que va fascinar més a Emmanuel Carrère per escriure L’Adversari.