L'argot plaestanyí

Foto: 

Nina Pagès
En Joan Olivas ens descobreix algunes de les expressions plaestanyines

L'argot plaestanyí

Descobrim els mots i les expressions característiques de la comarca del Pla de l'Estany
Nina Pagès
,
17/05/2015
Activa't
No és un secret que el català està experimentant un procés d'homogeneïtzació cap al català estàndard, segurament, fruit de la influència dels mitjans de comunicació audiovisuals. No obstant això, encara existeixen diferències significatives entre moltes comarques de Catalunya. Al Pla de l'Estany, es parla el català central, com a la resta de comarques gironines, però és innegable que els seus habitants comparteixen un argot i un parlar únic que, en algunes ocasions, ha estat titllat de dialecte propi.

- Quina estuva! No trobs? Crevia que avui cardaria rispa.
- Sí! Sela que caigui foc! Fequis que el del Temps deia que cauria molta aiga!  Com sempre, va ben etivocat!
- A prou o prou! Ja ho diuen: quan els àngels fan torrades…
- Al cel fan coques!
- Espellonga't, que em sela que arribem tard a Conferència!
- Au va, doncs, per mon!

Has entès aquesta conversa? Si se t'han escapat moltes paraules o no has copçat el missatge del text és perquè no parles l'argot plaestanyí. Però no pateixis, perquè et portem una breu guia per aprendre algunes nocions bàsiques.

La llengua oral té una riquesa poc normativa que ens ajuda a entendre el caràcter, l’essència i la història d’un territori. Per exemple, al Pla de l’Estany, trobarem moltes expressions que fan referència al clima, a la ramaderia i a l’agricultura, ja que aquests dos sectors han tingut un rol rellevant en l’àmbit econòmic i social de la zona.

L’argot plaestanyí té unes característiques lingüístiques locals, com el iaisme, que no sortiran mai al diccionari, però que circulen lliurement pels carrers, les places i les llars d’arreu de la comarca.

Des de Surtdecasa, hem parlat amb alguns dels seus habitants per descobrir aquestes particularitats específiques. Especialment, volem destacar la col·laboració de Joan Olivas, una de les personalitats del món de la cultura banyolina, i la periodista Ariadna Torrent. 

Rampoines
Les rampoines són tots aquells objectes inservibles i inútils que podem trobar, per exemple, a casa nostra. 

Eixera
Es tracta d’un mot típic de Banyoles que pot significar dues coses diferents. La eixera tan pot ser una petita festa entre amics i familiars com una carícia. 

Gamat/da
Quan una persona està gamada, vol dir que està morta de cansament, destrossada.

Conferència
Contràriament al que podria semblar, els nens i nenes del Pla de l’Estany no van sovint a conferències i congressos. En realitat, les conferències són classes particulars de repàs.

Fequis
El fequis és un mot crossa molt utilitzat al Pla de l'Estany. El podem trobar a principi de frase i serveix per donar-li més èmfasi. 
Exemple: fequis que t’ho havia dit! (Mira que t’ho havia dit)

Aixalar
Espavilar-se

Espàrguls
Espàrrecs

Menester
Fer servir, necessitar quelcom. Per exemple: Has de menester el cotxe?

Estrigunyar
Es tracta d’un verb que fa referència a l’acció de deformar, per exemple, una peça de roba.
Exemple: No m’estrigunyis el jersei!

Esperxar
És un verb que significa penjar. De fet, una de les colles castelleres del Pla de l’Estany pren aquest mot per anomenar-se “Els esparxats de l'Estany”. 

Reblanit
Succeeix quan a un aliment li ha tocat l’aire i s’ha tornat tou. Per exemple: per esmorzar, menjaré les galetes reblanides.

Esgargaix
Els banyolins no escupen, fan esgargaixos. 

No cardem pa l’ànec
L’expressió és bastant moderna. S’utilitza per advertir que no s’està fent res de profit. Sinònim: fer el gamarús 

Ser un monàrgues
Abans, quan una persona anava vestida de forma deixada o poc arreglada, era un monàrgues.

A prou o prou
Expressió de confirmació.

È ferm
Per dir que algú és de fiar o és bo, diguem que è ferm. Per exemple: aquest noi és ferm.

È mel
Aquesta expressió -més pròpia dels joves banyolins- també s'ha estès a altres comarques. Diguem que quelcom è mel quan és molt bo, una delícia. Per exemple: aquest plat è mel.

Els polls ressuscitats piquen més que els altres
Aquells que han pujat d’estatus o que presumeixen de la seva nova condició social poden ser víctimes d’aquesta expressió.

Estar butit com un glaput
Literalment, el traduiríem com estar inflat com un gripau. Significa que una persona està molt tipa.

Tirar vaques a muntanya
Quan algú està constipat i no fa servir el mocador, tira vaques a muntanya. 

En Trull è ric
És una expressió per dir que ens hem deixat el llum obert.

Sembles d’Oix
Oix és un petit municipi de la Garrotxa molt tranquil i allunyat dels pobles amb més habitants. Quan algú sembla d’Oix és que baixa de l’hort, que no és gaire espavilat.

Anar a Can Paiella
Quan els nens no volien menjar-se el que tenien al plat, els adults els amenaçaven dient que els portarien a Can Paiella (una casa abandonada dels voltants de Pujarnol), on sí que passarien gana de veritat. 

A

També et pot interessar