Anna Zaera
,
14/02/2019
Llibres

Carles Castellà: "Preferim dir podar en lloc d'esllemenar; botifarra en lloc de baldana"

El filòleg rescata paraules, dites i costums de les Terres de l'Ebre en perill d'extinció
Carles Castellà

Foto: 

Cedida
Carles Castellà
‘Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre’ és el treball més recent que recull la memòria oral sobre el patrimoni cultural i immaterial, des d’una doble perspectiva etnològica i lingüística. El filòleg Carles Castellà la va escriure després d'una investigació de caràcter estrictament lingüístic, 'El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard'. Dues obres que dialoguen entre elles i que arriben en un moment en què una certa vida al camp, aïllada dels dominis lingüístics estàndards, està ja a les acaballes. És per això que Castellà ha estat el darrer a rescatar mots, dites, creences, supersticions i etnotextos de la comarca del Baix Ebre, a partir de la memòria oral de més de vuitanta informants. Hem parlat amb ell.
"Tenim una llengua molt rica, que és correcta, i molta gent no ho sap. I la canviem, pensant-nos que només la de l'estàndard és correcta"

- Ets autor dels llibres 'Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre' i 'El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard'. Dos projectes que van lligats.
Sí. La gènesi del projecte es troba quan em proposo descriure la parla de tots els llocs del Baix Ebre. Vaig buscar informants de cada poble, persones de més de 60 anys, perquè són els que més conserven la forma de parlar del poble, perquè han estat menys contaminats per l'escola i per la televisió en català. En total, em vaig proposar  analitzar els 22 pobles del Baix Ebre. Vaig arribar a tenir més de 80 informants.

- Com va ser el treball de camp?
He estat treballant-hi els darrers quatre i cinc anys. La primera feina va ser buscar la gent pels pobles i passar-los una enquesta en la qual demanava entrades concretes. Però em vaig adonar que la gent no només et respon amb la paraula que tu li preguntes, sinó que t'explicaven més coses. T'expliquen anècdotes, curiositats, no només de la lingüística, sinó d'aquell fenomen atmosfèric, supersticions, dites populars... Quan fa hores que estàs parlant amb un informant, allò no és una entrevista, és un diàleg.

- Al principi només t'havies proposat escriure un llibre sobre lingüística, 'El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard'...
Sí, però com que havia recollit tota una sèrie d'informació sobre cultura popular, i com que l'any 2016 es va anunciar que es convocava el Premi Ciutat de Tortosa, va sortir la idea de fer aquest altre treball.

- Què és el que més et va cridar l'atenció?
Hi ha molta riquesa lèxica al Baix Ebre, però cada cop hi ha més formes que es perden a causa de les formes orientals de l'estàndard, i els castellanismes i això ja és més greu. Per exemple, ja s'ha fet la tasca pedagògica de dir que l'amapola és una rosella, però aquí mai s'havia dit rosella, sinó ruella o roella. Avui dia es parla de la cuna on dormen els nadons, però abans tothom deia el bres, que era per a bressar. Per tant, es perden moltes paraules per influència dels mitjans. Ja que la diferència entre quantitat de mitjans en català i quantitat de mitjans en castellà és abassegadora. Per exemple, de les corretges que estiren els animals alguns en diuen riendas o, en català oriental estàndard, les regnes, però aquí el terme majoritari a tota la comarca és estirandes. És una paraula que és correcta. Tenim una llengua molt rica, que és correcta, i molta gent no ho sap. I la canviem, pensant-nos que només de l'estàndard és correcta.

- Sí...
De fet, ja eren correctes des del 1932 amb el Pompeu Fabra. Ell ja havia inclòs baldana, melic, maçana, acaçar, esllemenar, carcàs... Que són paraules bastant pròpies del tortosí i àrea central del domini lingüístic. Però preferim dir podar en lloc d'esllemenar; botifarra en lloc de baldana. Els alumnes a secundària et pregunten sovint si això es pot escriure, i si fan aquestes preguntes vol dir que abans no els ho han explicat. Potser els han dit que tot el que no sigui la forma estàndard oriental no és correcte. 

- Algun costum que t'hagués sorprès explicat pels informants?
Un informant de Benifallet, mentre em parlava d'un arboç, que fa una fruita que en alguns llocs del Baix Ebre es diu cirereta de pastor, em va dir: "Això porta licor perquè un dia me'n vaig fotre un munt i vaig acabar xufa perdut". De fet, el nom científic és Arbutus unedo que vol dir "menja'n només un". O al Delta em parlaven dels juncs, una planta que té una tija fineta que acaba en punxa. I els informants de Deltebre em deien "mon pare sempre ens va dur més rectes que un junc". A Paüls, al lloc on se'ls posa menjar als bacons -porcs-, en diuen bassi. I tenen una dita que diu: "Bacó fart, tomba el bassi" que vol dir que si un ja té de tot no et farà cas.

- Podríem dir que és una actualització del treball de Moreira 'Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa'?
El meu és un treball gros, però ell fa un recull molt extens i exhaustiu. També està el refranyer del 1936 d'Enric Bayerri, que és molt complet, és un buidatge enorme. No tenia la pretensió de fer la mateixa faena que Bayerri i Moreira. Potser la diferència és que el meu treball és redactat, està més contextualitat perquè no sigui un llistat fred i neutre. Diguéssem que el punt fort no és la seua exhaustivitat. Però sí que és veritat que si sense anar-ho a buscar ha sortit un llibre, imagineu-vos si algú s'ho proposa! Sortiria una obra voluminosa i molt bonica de fer.

- Aquest treball arriba en un moment en què hi ha moltes paraules en perill d'extinció?
Igual d'aquí a 50 anys diran "al 2015 això encara es deia!". És cert que hi haurà un canvi generacional, potser estem davant de l'última generació que ha viscut de la terra, amb poca influència de l'exterior. Jo mateix fins a quart d'EGB no vaig fer català. La gent de 60 en avall ja ha rebut més formació en llengua estàndard, ja no vivim tan lligats a la terra i als animals. La mobilitat també és clau. Per exemple, a Paüls i Alfara conserven moltes paraules perquè hi has d'anar expressament, no et ve de pas, i com que no està tan contaminat per cap parlar proper, ha costat més que hi arribés la influència nova.

També et pot interessar