Poesia al teatre

El ritme de la llum i també el de l’ombra. Dir la síl·laba justa amb la cadència justa. Viure la paraula, tal vegada, amb el cap i el cor i el fetge, tot alhora. Potser una classe de poesia portada al teatre, feta per un petit professor que es fa tips d’incorporar grans dosis de comèdia (i tragèdia!) a les classes per aconseguir que l’alumne s’enganxi, només un segon, només un instant màgic i daurat, a un simple vers, a un vers humil i insignificant davant del soroll de la vida.