Jump to navigation
Les organitzacions Acaps Wilaia, Amnistia Internacional, Attac Catalunya, el Casal Popular, Ecoxarxa, El Fath per a dones, Entrepobles i Procés Constituent són les responsables del cicle de debats. Aquest 2016, el cicle centra l’interès en el fet religiós i la secularitat, els nous costums i tradicions, el drama migratori i el poder militar. L’únic objectiu, que no és poc, és generar preguntes i reflexió entre les persones assistents. El cicle de debats vol mirar el temps present per descobrir els canvis profunds que indiquen “tota una crisi sistèmica” i obrir la reflexió sobre la idea de progrés per “estimular una resposta personal i col·lectiva”.Aquestes són les reflexions que ofereix el membre d’Attac Catalunya Jean Pierre Palacio sobre els temes que es tractaran al cicle i la base sobre la qual es fonamenta el programa.
Crisi de civilització“Parlem de crisi de civilització perquè la crisi actual no és només econòmica sinó que afecta tots els àmbits de la vida. És una crisi econòmica però també social, política, cultural i ecològica, que potser a la llarga sigui la més greu de totes”.
Laïcisme i religió2 de març. L’EscorxadorAmb Jean Pierre Palacio (Attac Catalunya), Josep Faura (Amnistia Internacional) i M. Ángeles Alberich (El Fath). Modera el periodista Jaume Recasens.“La religió apareix com una necessitat d’explicar els fenòmens físics i naturals que ens envolten i no sabem explicar, el sentit de la vida, el per què hi ha el món i per què hi ha la vida i, segurament, la por de no saber què passa després de la mort. Des de l’antiguitat, la religió s’ha convertit en un sistema de poder a través de la classe sacerdotal, que es presentava com un intermediari entre la divinitat i l’ésser humà. Aquest fenomen que imposava una determinada de pensar i actuar es va anar transformant gradualment gràcies a l’humanisme i l’aparició del laïcisme (forma en què la vida pública actua sense interferència de la religió). La religió ha estat i continua sent molt important avui dia. Encara hi ha conflictes religiosos molt greus. És absolutament necessari que arribin a un punt d’equilibri i que puguin conciliar-se sense imposició. També necessitem establir un diàleg entre la transcendència i la llibertat individual.”
Tradicions i modernitat9 de març. Casal PopularAmb Eloi Mallafré (historiador) i Pere Martí (professor de filosofia i director de l’IES Milà i Fontanals).“Com apareixen les tradicions, com i per què evolucionen, quin equilibri s’estableix entre el respecte dels costums i la transgressió dels qui eventualment les critiquen o les volen canviar?... Fins a quin punt acceptem les veus discordants i fins a quin punt som defensors de les tradicions que fem nostres i que no acceptem que es puguin criticar?”.
Les migracions forçades16 de març. L’Escorxador.Amb Alfonso López (expresident d’Amnistia Internacional), Anna Pérez Català (Ecologistes en Acció). Modera Miquel Cartró (Acaps Wilaia Alt Penedès).“Les migracions, ja siguin per conflictes bèl·lics i polítics o bé per causes mediambientals, són absolutament transcendentals. Actualment hi ha 20 milions de persones refugiades al món, segons l’ACNUR. Això sense comptar els desplaçats al seu país. Per causes mediambientals, encara no n’hi ha massa, però el canvi climàtic en crearà molts més en el futur. No només perquè no es pugui viure bé, sinó també per l’accés a l’aigua. És un tema que cal abordar.”
El poder i el negoci de les armes30 de març. Casal Popular.Amb Ainhoa Ruiz (Centre Delàs d’Estudis per la Pau) i Arnau Carné (Endavant).“Actualment, el poder militar ha arribat a punts increïbles. Estem gastant al món un milió de dòlars cada minut en armes. Aquest poder tan gran de les armes és una font de tots els conflictes que ens afecten actualment i, a la llarga, es poden girar en contra dels països que subministren les armes, que sovint són occidentals. Les armes s’han d’utilitzar. Hi ha un tema també molt greu, que és la proliferació nuclear. S’està estenent cada cop més perquè els països volen disposar d’armament nuclear. Això posa en greu perill fins i tot la supervivència de l’espècie humana perquè l’armament nuclear pot destruir la vida tal com la coneixem.”
Realitats esfereïdores que s’han d’abordar, de les quals cal ser-ne conscients i sobre les quals hem, almenys, de reflexionar. Temes sobre els quals probablement només sorgeixen preguntes i sobre els que les respostes ideals que es puguin donar transpiren una candidesa que xoca frontalment amb una realitat complexa. Sigui com sigui, potser que seiem i en parlem.
