Jump to navigation
Octubre de 2018. Un bosc d'Avinyonet del Penedès. Allà hi veiem una fossa, la que dóna títol a la minisèrie de TV3, una de les primeres coproduccions amb el canal valencià À punt. La sergent Andrea Carmona (interpretada per Nausicaa Bonnín) arriba per primera vegada a l'escena del crim, on ja hi treballa la policia científica. Entre pressa i pressa, el director de la minisèrie Agustí Vila, conegut per films com 'La mosquitera', dedica uns minuts a la premsa. “'La fossa' és un thriller. La història explica com troben el cadàver d'un estudiant, que està exhumant il·legalment una fossa comuna del franquisme, dins d'aquesta fossa. La investigació dels Mossos descobreix que a la fossa, a banda dels cadàvers dels crims polítics que suposa aquesta fossa, hi ha també un altre crim que no és de la mateixa època”. Obrint la fossa i amb la mort del jove estudiant, s'obren també el passat i els secrets del poble. Un poble que, a banda d'una comissaria recreada a Barcelona i d'un hospital, és on es va rodar la major part de la sèrie: “un poble figurat del Penedès, on es desenvolupa tot el drama”, afegeix Vila.
Malgrat que ja és el migdia i Bonnín porta rodant des de les 6 del matí, ens dedica uns minuts per explicar-nos qui és l'Andrea Carmona: “És una dona de caràcter fort, una dona a qui agrada la seva feina -que és la seva via d'escapament-. És molt meticulosa i apassionada, treballant; a la vida no tant, és més caòtica”. “L'han cridada a aquest poble perquè hi ha aparegut un cadàver, i ella és l'encarregada de fer de fil conductor per descobrir el poble, què hi ha passat i conèixer tots els seus habitants... I al final saber què ha passat amb aquest mort”, completa Bonnín. El mosso que fa de company involuntari de la sergent és el Domingo Vidal, el Domi, interpretat per Sergio Caballero. L'actor el descriu així: “és un mosso de poble. És un calidoscopi, està ple de coses petites, de poques coses que fan el tot. És franc, amable, entranyable, amb un poc de misteri, d'ocultar alguna cosa”.
Novembre de 2019. Ateneu Igualadí, després de la preestrena dels dos primers capítols de 'La fossa' al Festival Zoom. Allà tornem a parlar amb el director i els dos actors principals. Nausicaa Bonnín ens va explicar que l'equip de la sèrie havia pensat en ella per al paper protagonista: “em va semblar molt interessant perquè és un personatge que d'entrada seria un estereotip molt masculinitzat. I d'altra banda, em va semblar que la història parlava d'un tema encara molt necessari per parlar, que és l'obertura de les fosses comunes, de moltes ferides que pensem que tenim cicatritzades i que encara no ho estan”. L'Andrea arriba a un poble tancat, on haurà de treballar per descobrir què hi ha passat i què hi passa. Però al mateix temps, l'espectador també anirà descobrint coses d'ella. “La seva feina és vocacional i té una càrrega emocional darrere. Però a mi em sembla molt interessant, d'aquesta història, que no tenim la necessitat d'explicar-ho tot, d'ella. Normalment, pel fet de ser una dona, s'ha d'explicar quines relacions sentimentals té... És un personatge del qual se n'explica la seva vida professional i que en un parell de seqüències, veus en quin moment vital està”, destaca l'actriu.
Una relació atípica és la de l'Andrea i el Domi. Per a Bonnín, “és la part més divertida de la sèrie”: “Són Pin i Pon”. La sèrie és dramàtica, però hi ha moments en què l'espectador també somriu. “M'agrada molt el to de la sèrie. Hi ha moments dramàtics i hi ha moments còmics”. El primer que ens destaca Sergio Caballero després de la projecció, precisament, és la relació entre el seu personatge i el de la Nausicaa Bonnín: “té aquest punt molt petit de comicitat enmig d'aquesta gassa misteriosa. M'ha sorprès gratament”. Per a Caballero “tots els personatges de 'La fossa' són propietaris de la seva pròpia fossa”: “independentment del fet que hi hagi una cosa ideològica o política, hi ha una cosa sentimental o anímica que a poc a poc els personatges van dessoterrant”, afegeix.
Rodant a Avinyonet del Penedès Pel que fa al rodatge a Avinyonet del Penedès, el director Agustí Vila ens descobreix que “en principi s'havia de fer a les Terres de l'Ebre, a la zona de la batalla de l'Ebre”, però “al final, per un tema econòmic, no es podia fer tan lluny”. “Per temes de pressupost s'havia de tornar cada dia a Barcelona des del rodatge, i el límit estava a 45 minuts. I Avinyonet ens anava bé. I vam canviar el guió per poder rodar allà”, apunta Vila: “és un guió que dóna molta importància a l'espai geogràfic, al poble, i vam tenir sort que realment és com un poble de western. I tot el paisatge del Penedès, que és preciós, amb les vinyes... tot això ens va anar molt de cara. Bonnín diu que “la gent del poble t'acaba coneixent, i és bonica la relació que es genera”. L'actriu també va agrair rodar totes les escenes del poble a un mateix lloc, en comptes de moure's per diferents localitzacions. D'Avinyonet del Penedès, Caballero recorda que va passar “fred, molt fred”, al rodatge de 2018. D'altra banda, també destaca que “el poble es va abocar”, al rodatge: “hi havia moltes ganes de col·laborar i tothom estava molt predisposat a ajudar”.
