,
05/04/2017
Llibres

Mare i filla, de la Jenn Díaz, Col·lecció Amsterdam d’Ara llibres

Per explicar-nos aquestes històries, l’autora utilitza una veu narradora que sembla que parli, més que no pas escrigui. Té un discurs clarament espontani, com un relat en veu alta, com si algú ens ho estigués explicant a l’orella. Aquest és el tret més característic d’aquesta novel·la

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Aquí trobareu comentaris i recomanacions de llibres d'escriptors i escriptores de casa nostra des d'un punt de vista molt personal.

18/10/2017
El David Cirici té la maldat d’anar-nos enganyant contínuament. Res és el que sembla, allò que pensàvem que ens portava cap a un final concret, es trenca de cop i volta i ens envia cap a l’altra banda.
13/09/2017
Els poemaris del Marc Freixas tenen una veu pròpia, una manera d’expressar-se molt seva que ell mateix defineix com a vers lliure d’un poeta de carrer.  
01/09/2017
Sasha Arango t’enganxa de tal manera, et fa ballar tant el cervell, que no et permet dubtar en cap moment que allò que estàs llegint és una obra de qualitat extraordinària.
09/07/2017
Chigozie Obioma ens fa un retrat rabiós de la seva Nigèria natal.
15/06/2017
Aquesta història hilarant d’aventures i desventures és una mena d’homenatge paròdic i delirant de les novel·les cavalleresques.  
27/05/2017
L’Alba Sabaté té la qualitat de fer-te llegir la seva novel·la ben a poc a poc.
04/05/2017
Les generacions espontànies de la Mar Bosch parlen d’algú que vol deixar de causar bona impressió per ser finalment ella mateixa sense filtres. Quin bany de realitat més gran hi ha que aquest?